COL·LABORACIÓ
Els Jocs d'Hivern Barcelona 2030: una oportunitat
L’expresident de la Generalitat Quim Torra, el músic i cantant Lluís Llach i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel s’han mostrat contraris a la realització dels Jocs Olímpics d’Hivern-Barcelona 2030 al Pirineu. Però m’agradaria saber l’opinió, ja que no l’he sabut trobar, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans i la Societat Andorrana de Ciències i l’Institut Ramon Muntaner, així com la dels alcaldes de la muntanya. Opinions totes aquestes més rellevants i significatives que les dels tres personatges que he anomenat al principi.
Els Jocs no és un esdeveniment esportiu en sentit estricte, sinó que darrere aquesta organització enorme es projecten infraestructures que quedaran per dècades. És una evidència que no solucionaran tots els problemes del Pirineu, però sí que poden donar una bona empenta a la qualitat de les comunicacions, tan necessàries al Pirineu lleidatà. Fa uns dies vaig ser testimoni de la inauguració –després de quatre anys de treballs– del túnel de Tresponts, situat a la carretera C-14.
El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, va definir aquest túnel de 35,4 milions d’euros com un “eix vertebrador” i que contribueix a fer de Catalunya un país “connectat”. No puc estar més d’acord amb el vicepresident.Però no és ni molt menys suficient, tot i l’esforç de la Generalitat, l’Estat espanyol té aturades les reformes de la carretera N-260 des de fa anys, especialment el tram del Port de la Creu de Perves fins al Pont de Suert. L’A-14 entre Almenar i França tres quarts del mateix, per la part catalana necessitem inversions a la C-14 entre Lleida i Andorra, la C-13 dels Pallars Sobirà fins a Lleida, i com no en la xarxa municipal de camins.Però a més de tenir unes bones comunicacions, les persones de muntanya han de poder disposar de noves oportunitats laborals relacionades especialment amb els esports, el patrimoni natural i l’històric.
D’aquí, que calen uns Jocs sostenibles, plenament respectuosos amb el medi ambient, que projectin la natura i que evoquin la rica història del nostre Pirineu, una zona on conceptes ara tan de moda com la resiliència, han estat sempre presents per tirar endavant en el seu dur dia a dia. Els pirinencs i pirinenques estan acostumats a resistir, però no cal que ho hagin de fer eternament.Una última constatació perquè els qui s’oposin als Jocs d’Hivern Barcelona 2030. La gent més gran ja ho sap, però segurament bona part del jovent ho desconeix perquè no havien nascut.
La Barcelona preolímpica era una ciutat grisa, de caràcter industrial, que donava l’esquena al mar, és a dir, a l’inrevés del que és ara, eminentment turística. La transformació va venir donada pels Jocs del 92, igual que, per exemple, la carretera que des de la ciutat de Lleida connectava amb la capital catalana: no era l’autovia d’ara, era un eix viari amb un carril per ambdues bandes, farcit de camions, on els accidents sovintejaven. L’autovia va comportar un trànsit per carretera més ràpid i més segur.Per cert, ara que hi penso, Torra, Llach i Gabriel no són pirinencs, hi deuen anar de tant en tant per contemplar el seu incomparable paisatge, gaudir de la seva gastronomia i fugir de l’estrès urbà.
Anar-hi de vacances o a passar el cap de setmana és molt diferent que viure-hi. Potser no totes les opinions s’han de tenir en compte.