Cuidem la salut mental

Aquest cap de setmana té lloc La Marató de TV3, dedicada a la salut mental. La pandèmia, que ha provocat restriccions per a la ciutadania, ha tingut un fort impacte en el nostre dia a dia, també en l’estat d’ànim de les persones. En particular, els joves i la gent gran han vist condicionades les seves rutines, els seus reptes, les incògnites i la importància de socialitzar-se.

Aquesta setmana hem llegit que el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Lleida (CSMIJ) atén cada dia una quinzena de nens i adolescents en primera visita, unes dades que suposen el doble o el triple respecte si es comparen respecte al període de prepandèmia. El debat sobre la importància de protegir i millorar la salut mental, així com no estigmatitzar-la, s’ha situat com un dels principals eixos d’actuació actuals. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida.

És un aspecte del qual es parla més obertament, ho hem vist pels efectes dels confinaments i també en el cas d’esportistes durant els Jocs Olímpics. Els experts expliquen que la prevenció és un dels punts d’actuació més importants. Des de les institucions cal pensar i proposar accions per donar resposta a la situació actual i per reforçar el suport a les persones.

En aquest sentit, les ciutats, conjuntament amb altres estaments, també poden tenir un àmbit d’actuació destacable des de diferents eixos, que poden anar des dels serveis dels ajuntaments fins a l’educació, l’esport, el teixit associatiu i l’urbanisme, entre d’altres. En aquest sentit, és important avaluar, per exemple, l’ampliació de la cartera de serveis dels consistoris per tal de posar professionals de la salut mental a disposició de la ciutadania, oferir una atenció personalitzada i domiciliària per a persones que pateixen trastorns, implementar campanyes informatives i de sensibilització per poder combatre l’estigmatització i espais d’atenció, de confiança i d’escolta per a les persones que ho necessitin.L’esport, que actua com a vàlvula d’escapament, també pot reforçar-se com a punt per tractar aspectes relacionats amb la salut mental. En aquesta línia, i en consonància al que apunten experts i la mateixa OMS, és important avançar en línies de treball que promoguin la cohesió social i a fer més amables les ciutats, impulsant dissenys urbanístics agradables, que fomentin el benestar físic i saludable, polítiques d’habitatge ambicioses, zones verdes i espais que afavoreixin la interacció entre les persones.M’agradaria concloure l’article donant suport a les persones que passen per una dificultat, també als seus familiars, i posant en valor la tasca i el compromís dels professionals especialistes en salut mental, que ofereixen l’atenció necessària malgrat les limitacions que s’han pogut produir per la pandèmia.

És necessari trobar les fórmules a implementar per tal que les persones que necessiten ajuda la tinguin. Ens pot passar a tots.