Difícil d'empassar

Catalunya es torna a quedar sense Nadal enguany a causa de la pandèmia. La Generalitat torna a imposar el toc de queda, el tancament del lleure nocturn, les limitacions d’aforament per a la restauració (50% per a la restauració i el comerç i gimnasos 70%) i marca que les reunions en cases particulars no puguin ser de més de deu persones. Unes mesures exactament iguals a les de fa un any, quan estàvem sense vacunes i amb les UCI desbordades.

I servidora podria arribar a entendre que aquestes mesures es prenguessin per evitar més contagis. Però és difícil de creure.Perquè aquestes mesures tindrien sentit si el mateix govern no hagués apadrinat un concert de Lluís Llach –exdiputat de Junts Pel Sí i president de coses que busquen infligir-nos una república catalana– sense controlar cap tipus de mesura de seguretat. Ni passaport Covid, ni distàncies de seguretat, ni mascaretes, segons han revelat diverses cartes al director en diferents mitjans.

Una irresponsabilitat que va acollir 16.000 persones. Però no va ser l’única. Perquè aquest mateix cap de setmana, el govern va encoratjar i va participar en una manifestació contra la sentència del Tribunal Suprem que obliga els centres educatius a impartir un 25% de les hores lectives en castellà.

Segons la Guàrdia Urbana, hi van assistir 35.000 persones.Ja no és que aquest govern mostri un nivell de cinisme d’una mida similar a les piràmides d’Egipte. No només perquè ens vulguin imposar il·legalment un monolingüisme que no vol la majoria dels catalans i que no apliquen ni amb els seus propis fills (busquin si no on estudien els fills del Conseller d’Educació). És que a sobre ens torna a traslladar tota la responsabilitat sanitària als ciutadans, rabejant-se una vegada més amb l’hostaleria.

Què passa amb les reunions familiars que venen de lluny? Què passa amb les reserves d’hotels, restaurants i festes? Què passa amb les compres –domèstiques i hoteleres– fetes? Res: a empassar. Perquè no hi ha plans per fer proves massives, ni contraprestacions a l’hostaleria, ni alternatives. No n’hi ha, perquè fins fa dos dies estaven actuant en sentit contrari.Difícil d’empassar també és el nostre equip de govern a Lleida, que incapaç de convèncer ningú per aprovar els pressupostos, ara ens els vol imposar mitjançant una qüestió de confiança.

Tanmateix, aquí sí que hi ha marge per construir una alternativa. Una de mínims fins a les pròximes eleccions municipals. Basada en la recuperació econòmica, la millora de la neteja i la seguretat.

I suspendre la construcció de l’alberg de Pardinyes per trobar un model que no enfronti barris ni veïns. Llanço el guant: No un govern Frankenstein, sinó un en minoria, amb acords puntuals pel bé comú. Sense butaques.

Sense costos tret del compliment del que s’ha acordat. No valen excuses tampoc: si som davant del pitjor equip de govern possible en el pitjor moment possible cal ser clars amb els veïns. O es treballa per formar una alternativa als qui ens desgovernen o es manté un estatu quo que sembla molt còmode per a alguns.

I així fins al 2023. En tot cas, bon Nadal i bona entrada d’any a tothom. I si us plau, no se m’ennueguin amb el raïm.