Obituari de l'advocat Lluís Casas Farrán

Vagin per davant les meves excuses a aquells que hagin conegut el company Lluís Casas Farrán. No pretenc que les meves paraules limitin el record que en tenen fruit de la seva experiència personal, en especial les seves filles M. Jesús, Txell i Mònica.

Alhora, expresso el meu agraïment a qui no l’hagi conegut per fer confiança en aquestes curtes paraules per aproximar-se al personatge. Persona bondadosa, de rialla ampla, acollidora, generosa, humil, franca i amiga.Malgrat la seva exemplaritat, no són però aquests els trets que més m’animen a escriure aquest obituari. Les singularitats de l’advocat Lluís Casas Farrán són moltes.El Lluís Casas va ser pioner en l’exercici del dret laboral a Lleida.

No crec que m’equivoqui si afirmo que va ser el primer que va obrir un despatx dedicat al dret laboral quan a la nostra ciutat encara era molt aviat per parlar d’especialitats legals en l’exercici de la professió i, en especial, en l’àmbit laboral. El seu mestratge no només va animar la seva família a seguir-lo en la vocació, sinó que va saber aplegar molts altres professionals al seu voltant, llavors joves, que han fet créixer el prestigi de l’advocacia laboralista a Lleida. La seva dedicació al dret laboral el va portar a fundar, amb el també advocat Luis Borjabad, l’Escola Universitària de Relacions Laborals a Lleida, per fer créixer així la base d’experts laboralistes alhora que ampliar l’oferta formativa d’una ciutat que llavors lluitava per generar una sòlida oferta universitària al territori.Les persones, la seva ciutat i les seves entitats van ser gran part de la seva passió.

La seva participació en la creació i gestió d’entitats, associacions i grups diversos fan que avui sigui reconegut com un dels personatges exemplars de la nostra societat. Va ser un dels que van fer realitat aquella aspiració de fer-se present en la vida pública amb la mateixa vocació de servei que exercí la seva tasca professional. El Lluís va saber conjugar sense complexos el seu servei a l’advocacia i al col·lectiu de graduats socials, llavors naixent i que presidí amb èxit.

Ell és, en gran part, responsable de l’harmonia entre aquestes dues professions, envejable en altres llocs. Va ser el promotor del Grup de Laboralistes, que, entre tertúlies, sopars professionals i avui xats bullidors, han generat idees, compartit propostes, lamentacions i dubtes; en definitiva, han fet créixer i divulgar l’expertesa sense exclusions.La seva capacitat de fer-se proper a la realitat de les persones crec que el va ajudar a aguditzar la seva saviesa professional. I és que el Lluís aprenia de l’anècdota, del cas concret, i així construïa i augmentava el seu coneixement i aplicació del dret.

Aquí rau una de les seves grandeses professionals. Aprenia de l’anècdota del cas concret, aparentment senzill i quotidià, per explicar i aplicar el dret. Bon exemple van ser els seus articles en premsa, veritables divulgadors del dret.

Res d’això hauria estat possible sense la seva incansable capacitat de treball que el va portar a fer el seu últim judici als 86 anys, no sense sorpresa i admiració de tots, en especial, de la filla i el net, que el segueixen.Amb tot, la més gran virtut de l’advocat Lluís Casas Farran ha estat que ha forjat la seva professió des de la seva gran humanitat. La seva rialla ampla i acollidora, la seva capacitat d’escolta, generositat i humilitat, treball i estudi tenaç van generar el que avui és un amic i un referent per a tots, mereixedor d’un agraïment unànime de tota la professió.