El Suprem exceptua la regla general de venciment i condemna els bancs a les costes

Recentment, el Tribunal Suprem ha dictat dos sentències en les quals imposa les costes als bancs, malgrat que en les instàncies anteriors hi va haver una estimació parcial de la demanda de nul·litat de clàusules abusives. Concretament, es tracta de dos sentències dictades en data 9 de desembre en les quals condemna al pagament de les costes processals de primera instància tant BBVA com KutxaBank. En el primer cas es va estimar íntegrament la demanda per nul·litat de clàusules abusives, però BBVA va recórrer davant de l’Audiència Provincial de Guipúscoa, que va estimar l’apel·lació plantejada per l’entitat bancària, per la qual cosa va revocar la condemna a pagar l’impost sobre actes jurídics documentats, i també ho va fer amb les costes imposades en primera instància.En el segon cas hi va haver una estimació parcial de la demanda en primera instància, sense que, de conformitat amb la llei processal, s’imposessin les costes al banc.

El consumidor va recórrer tant en apel·lació com en cassació.Les dos sentències condemnen a costes les entitats bancàries, malgrat que no s’havia produït una estimació íntegra de les pretensions del consumidor, al considerar que no resulta aplicable l’automatisme amb què actua l’art. 394 de la Llei d’Enjudiciament Civil. Aquest article imposa el pagament de les costes generades per la part contrària en el plet a qui l’ha perdut (advocat, procurador, etc.).

Si hi va haver una estimació parcial, cadascuna de les parts s’ha de fer càrrec de les pròpies.La importància de les sentències dictades pel Tribunal Suprem es deriva del fet que carrega amb el pagament de les costes de primera instància als bancs. Ho fa amb base en l’aplicació dels arts. 6-1 i 7.1 de la Directiva 93/13/CEE sobre les clàusules abusives dels contractes de consumidors, així com de conformitat amb el principi d’efectivitat del dret de la Unió Europea.

L’efecte final és que el dret europeu fa que en matèries pròpies de clàusules abusives en contractes de consumidors pugui exceptuar legítimament l’aplicació del dret nacional (art. 394 LEC) a l’entendre que, si no s’imposessin les costes en aquests casos, es produiria un efecte negatiu sobre el consumidor, ja que es veuria dissuadit i no reclamaria la nul·litat de les clàusules abusives del seu contracte.De la mateixa manera, les entitats bancàries continuarien imposant clàusules abusives als contractes, atesa la falta de “penalització” mitjançant la imposició de les costes judicials. Per tant, l’aplicació del dret comunitari comporta un reequilibri a favor dels drets dels consumidors.Vist el panorama actual, i en el cas que vosaltres us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat especialitzat que pugui informar-vos i defensar els vostres drets.