Se’ns en va de les mans

Cal ficar el límit ja! Darrerament, un dia i un altre, sentim als mitjans de comunicació notícies esfereïdores. Les agressions masclistes i els atacs LGTBI-fòbics augmenten exponencialment en els darrers temps. I no només al nostre territori, a tot arreu sentim, llegim i veiem casos de discriminació i violència en contra de la diversitat afectivosexual i de gènere.

Des de les agressions a la Corunya, València o Barcelona, fins a les lleis totalment homòfobes que aproven a Hongria, tot un desgavell de discriminacions i violències que, en molts casos, són permeses o fins i tot incentivades pels estaments públics i les forces de l’ordre. En el millor dels casos veiem com l’establishment gira la mirada i es fa l’orni. El que més por fa és que certs sectors de la població comencen a fer-se seu el discurs d’odi que es prodiga des de certs sectors de la política.

L’objectiu d’aquests sectors de la ultradreta, i darrerament també des de l’esquerra radical i els pseudofeminismes transexcloents, és simplement eliminar un col·lectiu a força de deshumanitzar-lo, de fer- nos creure que és el culpable de totes les nostres desgràcies. Recordem els nazis contra els jueus o la ultradreta espanyola en contra dels menors no acompanyats. L’únic objectiu, com dic, és deshumanitzar aquest col·lectiu perquè després, alguns elements eixelebrats, no tinguin cap remordiment per apallissar o fins i tot matar, aquells que, segons ells, s’ho mereixen.És d’aquest discurs d’odi, blanquejat com a acció política, com a ideals, el que realment impregna l’ambient i facilita l’ecosistema de la discriminació sistèmica i de la violència.Cal que l’Anteproyecto de Ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI, presentat pel consell de ministres, amb un redactat clarament insuficient, es transformi en el transcurs de la seva tramitació en una llei completa i eficaç, capaç de reconduir els comportaments LGTBI-fòbics i el discurs d’odi amb mesures concretes i actuacions clares.

Res de mitges tintes inútils per complir l’expedient i rentar la imatge d’aquells partits que, en el fons, preferirien no legislar al respecte. Cal pedagogia, educació, ajuda a les víctimes, integració social i, per damunt de tot, càstig exemplar davant tota mena de violències masclistes i LGTBI-fòbiques.I no només aquesta llei integral, cal, a més a més, adaptar totes les lleis i normatives estatals, autonòmiques i locals perquè siguin inclusives, perquè acceptin que les diversitats afectivosexuals i de gènere existeixen i no es poden obviar. Hem viscut mots anys a l’armari perquè lleis com la de “vagos y maleantes” no ens permetien fer-nos visibles, però ser-hi, hi hem sigut sempre.

Ara que a la fi la diversitat ja no és il·legal, ens mereixem viure en igualtat, i això s’aconsegueix legislant.Qui no existeix a les lleis, veu els seus drets bàsics retallats i sent com una existència discriminada és l’única via de futur possible. Cal canviar això i cal que les nostres normes s’adaptin als temps que corren i a les noves realitats.Cal que treballem des de tots els àmbits, des de tots els nivells, perquè les diversitats afectivosexuals i de gènere no siguin un motiu de discriminació i molt menys de violències com les que estem sofrint. Partits polítics, associacions, organitzacions públiques i privades, tothom és necessari i tothom cal que treballem sense descans, fins que puguem veure com la diversitat i la diferència no ens fa objectiu de la violència i la discriminació.Totes aquestes manifestacions que estem vivint aquests dies, en suport a les víctimes de la violència, han de tenir el seu reflex pràctic, han de donar fruits i transformar-se en canvis reals perquè això no torni a passar.

Comencem per reformar lleis i, per sobre de tot, fer molta, moltíssima pedagogia, a una ciutadania que necessita conèixer per respectar.El que queda clar és que, veient el que es cou en altres països, o actuem ja o no hi haurà qui ho pari.