Transició energètica: ara és l'hora

Fa poques setmanes, el Govern de la Generalitat va presentar el full de ruta d’aquesta legislatura en matèria de transició energètica, en sintonia amb els compromisos a assolir el 2030 i l’horitzó fixat per la Unió Europea per al 2050. En l’esborrany actual de decret que el Govern ha presentat per aplicar el full de ruta s’estableix alguna simplificació per als projectes de petita dimensió, però –per contra– hi ha nous condicionants en la tramitació i en l’acceptació social dels projectes de potències superiors a 5 megawatts, el límit que afecta la gran majoria dels projectes de parcs d’energies renovables. El pla situa en primer lloc el desplegament de l’autoconsum i l’ús energètic dels espais públics, amb la creació d’una empresa pública que en gestioni la generació renovable produïda en aquests.Es pretén també millorar i digitalitzar les xarxes de mitjana i baixa tensió, que estan estressades –com s’ha vist quan hi ha demandes punta del sistema– i, el que és més important, adaptar-les al nou paper dels consumidors productors d’energia.

Són xarxes que han de deixar de ser unidireccionals i fer-les intel·ligents per adaptar-se als nous fluxos de consum/generació del sistema.En aquest context, cal recordar que cinc col·legis catalans d’enginyers ja vam manifestar el passat abril els principis amb els quals creiem que cal actuar per garantir el subministrament energètic i alhora fer la descarbonització energètica. Recomanàvem mantenir el principi d’utilitat pública de la generació renovable, tot actuant en dues direccions: agilitzar la tramitació dels projectes i assegurar la seva integració social. A l’espera de veure com es concreten finalment aquests nous condicionants, manifestem la nostra seriosa preocupació sobre si amb aquest nou decret el Govern dona resposta a les queixes rebudes sobre els més de 600 projectes que hi ha en tramitació.

Cal veure si aquest nou decret és l’eina capaç de separar les queixes justificades –per part dels projectistes i promotors, i a les quals s’ha de donar resposta pública– d’aquelles dels qui, aixecant la bandera de l’ecologia, en realitat són de la cultura del “no al costat de casa meva”, especialment les infraestructures energètiques. Ens preocupa que això generi més inseguretat a la iniciativa privada en el sector renovable de Catalunya i que allunyi els inversors i els enginyers projectistes catalans d’energies renovables, que són reconeguts arreu. A curt termini, el Govern té ara un repte de gestió per donar sortida a les més de 600 peticions de nova generació renovable, fet que suposaria duplicar en 5 anys l’actual potència instal·lada de renovables, que avui representa només el 9% de la demanda d’energia elèctrica de Catalunya, molt lluny d’altres territoris i dels objectius marcats per la mateixa Generalitat.Aquest ha de ser el focus de la gestió del Govern.

Cal que es gestionin millor els grans projectes. Cal que es doti de recursos humans propis i aliens, de tècnics capaços de resoldre aquest coll d’ampolla en què s’està convertint l’administració. Cal reorientar els promotors i trobar compensacions i integració social.

Cal que l’administració no actuï únicament de “dur filtre”, sinó també d’acompanyant de les iniciatives. És l’hora de la veritat si volem assolir els canvis necessaris per poder arribar als objectius previstos per al 2050. Si cal fer-ho millor, fem-ho millor.

Però fem-ho ja. El futur no té espera.