Un canvi real

Aquesta setmana hem avançat amb la ronda de contactes amb els agents econòmics, socials, cívics i polítics de la ciutat de Lleida per explicar el nostre posicionament respecte als pressupostos de l’equip de govern municipal de la Paeria i els nostres plantejaments alternatius. El balanç que fem fins ara és que tenim per davant l’opció real de configurar un canvi per poder fer de Lleida una ciutat més segura, més neta, més verda i més endreçada. Escoltem el que ens explica la ciutadania, les associacions de veïns i les empresàries i els empresaris de la nostra ciutat per tal de configurar un quadern de ruta que sumi i que pensi en els barris i en les lleidatanes i els lleidatans.

La ciutat de Lleida necessita, per damunt de tot, uns bons pressupostos que permetin fer les inversions necessàries i generar riquesa, però l’alcalde, que no té els vots necessaris per tirar-los endavant, s’ha negat a negociar. Això és poc seriós i, alhora, insòlit. Ell sol va dinamitar les converses després de tan sols una reunió i després que s’acordés establir una comissió negociadora.

Ara estem debatent com esquivar la paràlisi a què ha sotmès la ciutat. Això va sobre què interessa a les lleidatanes i lleidatans i, com a partit de la mà estesa, hem assistit a les reunions amb propostes clares i amb el compromís de tirar-les endavant. Quan el PSC signa un acord, hi és, i així ho hem anat fent sempre i també des de l’inici d’aquest mandat.Mentre hem emprès aquest camí per explorar alternatives, hem continuat al peu del carrer perquè l’actualitat municipal no s’atura, i això que no hi ha pressupostos per al 2022.

L’any ha començat, els dies passen, però sense comptes no es pot progressar en res. No es pot avançar, per exemple, en les obres per a la recuperació i la restauració de les muralles de la Seu Vella, afectada per importants despreniments. Fa dos mesos que vam denunciar l’absència d’accions de restauració per a la preservació del patrimoni de la ciutat, que ha d’aspirar a ser Patrimoni Mundial de la UNESCO, i avui encara estem en el mateix punt.

El cas de la Seu Vella el podem fer servir com a exemple de les conseqüències per l’absència dels comptes i del mal projecte de pressupostos presentats, perquè el govern municipal ha supeditat les futures obres als voltants del temple en funció de si es venen terrenys o no. Aquestes són les polítiques per preservar el nostre patrimoni, un dels suposats puntals de què presumeix una de les forces del govern municipal? Sense comptes també és molt complicat avançar en una mobilitat més sostenible i a fer actuacions per millorar l’accessibilitat als carrers. Aquesta setmana hem anat al barri de la Bordeta i hem copsat que no hi ha notícies al voltant de les obres que cal fer per culminar la renovació del carrer les Roses, amb la finalitat de dotar de més protagonisme el vianant, que es va completar en bona part durant l’anterior mandat socialista.

I si ens traslladem a Balàfia, on s’ha fet la reforma del carrer del Penedès, tindrem, en un altre sentit, una mostra evident de la mala execució dels pressupostos de l’actual equip de govern municipal, que lluny de renovar un carrer pensant amb les persones que hi passegen, ha fet tot el contrari. No ha ampliat l’espai per als vianants, no ha instal·lat més mobiliari urbà, no ha plantat més arbres i, a sobre, ha habilitat un carril bici poc segur, sense separació respecte a la resta de vehicles.I si parlem d’un altre àmbit com el comerç, en quin punt ens trobem? En aquest cas, podem dir que, en el que portem de mandat, amb o sense pressupostos, no s’ha invertit res per promocionar els establiments de la ciutat de Lleida. Ara com ara som incapaços de retenir tota la capacitat de compra i de projectes, malgrat tenir una àrea d’influència de 450.000 habitants.

Què pensa fer l’alcalde Pueyo per revertir la situació, més enllà d’aturar cada oportunitat que passa? I el regidor d’Urbanisme, el vol secundar o pensa actuar en urbanisme, en mobilitat i en promoció econòmica?.