L’art. 26 dels estatuts de l’Academia Pítima Contra la Ociosidad

Hom pot pensar que parlo del genèric i universal art. 26 redactat per l’afamat escriptor del segle XIX Frederic Soler, més conegut com a Serafí Pitarra, segons el qual “diu l’article vint-i-sis/ que en un cas de compromís/ el govern té atribucions/ per passar-se pels collons/ totes les lleis del país”. No, no, l’Acadèmia Pítima Contra la Ociosidad no tenia pas un article 26 amb aquesta redacció, que bé el podia haver fet, atès que era una acadèmia ludicocultural privada, però no va ser així.

Ans al contrari, el seu art. 26 té una redacció que la podem situar en un extrem totalment oposat.M’explico. Quan aquí parlem d’acadèmia fem esment a les acadèmies literàries sorgides entre nosaltres durant els segles XVII i XVIII, seguint un corrent establert a Itàlia.Diguem que tenien una finalitat lúdica, per tant, s’organitzaven com una diversió per passar el temps i cultivar l’esperit, ampliar el coneixement i aprendre uns amb altres, de tal manera que tots els membres eren professors i alumnes a la vegada.Acostumaven a reunir-se en el domicili d’aquell que exercia el càrrec de president, que era rotatiu, i s’encarregava d’assenyalar els temes objecte de debat i d’encarregar-ne l’estudi i posterior exposició als membres de l’acadèmia.Es parlava i debatia sobre els temes més diversos: filosofia, teologia, poesia, literatura.

Algun president havia organitzat una mena de jocs florals demanant la presentació de poesies amoroses dedicades a una dama. L’acadèmia s’estructura de forma senzilla, amb un president, un secretari, que aixecava acta de cada sessió, un fiscal, que s’encarregava de fer complir les penes i sancions que s’imposaven als membres que cometien alguna infracció, normalment, per no presentar els treballs assignats, o per no assistir a les reunions, que eren obligatòries, i un porter, que s’ocupava de mantenir l’ordre a la sala de reunions. Els membres de l’acadèmia usaven un pseudònim o sobrenom amb referències literàries i/o mitològiques o que feia referència a la seva activitat professional.

Les reunions o sessions de l’acadèmia eren públiques i s’hi permetia l’assistència de familiars i amics.L’Acadèmia Pítima Contra la Ociosidad fou fundada, formalment, el 9 de juny del 1608 per l’esposa i la sogra del compte de Guimerà, Gaspar Galcerán de Castro d’Aragó i de Pinós, també anomenat, abreujadament, Gaspar Galcerán de Castro i Pinós. Però cal veure la fundació com una iniciativa del mateix compte, atès el seu caràcter inquiet, llur erudició i afició a la història, la literatura, l’arqueologia i la numismàtica, que formava part de la mateixa amb el nom de Galcerio o Galcerius.Deixant a part altres significats, en aquell temps una pítima era un remei, un pegat o cataplasma aplicat sobre el cor per curar la melangia. Així doncs, amb el nom de Pítima contra la Ociositat, el compte de Guimerà, amb la seva família, proposaa als amics i coneguts amb qui compartien els dies d’estiueig a Fréscano (Saragossa) ocupar les llargues tardes amb un entreteniment divertit i culte a la vegada recitant versos, parlant de fets històrics, de mitologia o de qualsevol altra matèria.L’art.

26 dels estatuts de la Pítima, que juntament amb algunes de les actes de les sessions de l’acadèmia es conserva en la caixa núm. 9.396 de la Biblioteca Nacional de Madrid, disposa: “Es condición que, no derogando la ley de que en la Academia se hable castellano o latín, se da facultat á que se traigan papeles en catalán, en verso o en prosa, pues los que en esta Academia concurren, algunos dellos lo son.”Sempre he tingut en bona consideració Gaspar Galcerán de Castro, primer compte de Guimerà, tant per les seves qualitats d’erudit i d’home del renaixement com pel fet d’identificar-se com a compte de Guimerà, lo meu poble, quan podia optar per molts dels altres títols que posseïa.L’art. 26 de l’Acadèmia Pítima és una mostra de la vinculació del compte amb Guimerà i amb Catalunya i de respecte per l’idioma propi dels catalans.Potser estaria bé, avui, recuperar els estatuts de l’Acadèmia Pítima contra la Ociositat, atès que són perfectament vàlids i operatius i, des de Guimerà, recordant el llegat del primer compte, obrir les seves portes a tots aquells que puguin aportar llurs coneixements científics, literaris i humanistes que ens puguin ajudar a sortir de la ignorància.