Salvar el soldat Pueyo

Tanquem un mes de gener que ha estat marcat per l’operació de rescat del senyor Pueyo. Un mes en què l’ajuntament de Lleida, encara sense els pressupostos aprovats, ha estat paralitzat per la incapacitat i la falta de voluntat de negociar de l’alcalde, a qui han volgut salvar a través del desembarcament de set consellers i conselleres de la Generalitat amb anuncis, alguns dels quals, esperpèntics. Ara m’hi referiré.

L’arribada forçosa dels representants de la Generalitat ha evidenciat la falta de rumb i la debilitat de l’equip de govern municipal de la Paeria, incapaç de teixir una majoria, d’arribar a acords i de presentar grans projectes de ciutat, amb el consens dels regidors i regidores que conformen la corporació municipal. Si ens posem a analitzar amb detall cadascun dels anuncis fets, veurem que estan carregats de lletra petita, que estan fets de cara a la galeria, i que finalment són cortines de fum per tapar les carències de la gestió municipal del senyor Pueyo. Per exemple, és una presa de pèl afirmar que el polígon industrial de Torreblanca, els terrenys del qual es van adquirir en els passats mandats socialistes, estarà enllestit en un any, quan ni tan sols han explicat tots els procediments i quines converses tenen amb l’Estat per facilitar la construcció d’una terminal de mercaderies a la línia estatal de ferrocarril i per millorar els accessos per carretera, una infraestructura també de propietat estatal.

La ciutat de Lleida es mereix inversions que la permetin somiar i erigir-se en la segona capital de Catalunya. És gaire seriós anunciar que les obres de la nova seu del govern de la Generalitat al solar del Magisteri, del qual es va acordar la cessió durant el govern del president Montilla, no comencin fins al 2026? Això és el que té a oferir el govern de la Generalitat a la ciutat de Lleida? És gaire lògic que encara hàgim de trigar quatre anys per veure com el departament d’Educació comença les obres de l’Institut de Cappont, que ha sigut una llarga reivindicació per satisfer les necessitats educatives del barri, i pel qual es van cedir els terrenys fa 13 anys? Cappont ha viscut aquesta setmana un altre anunci adoptat sense escoltar el barri i amb una absoluta opacitat cap als membres de la corporació municipal i als membres del Consell General de la Fira. Es tracta d’un menyspreu total i del qual ens hem assabentat pels mitjans de comunicació.

Hem sabut que s’arriba a un acord per finançar el nou pavelló sense prèviament haver-lo debatut en el marc de la Paeria, al Consell de la Fira i sense haver escoltat els veïns del barri, a qui no han plantejat el model de fira que vol el govern municipal. El projecte anunciat, per cert, fa vint anys que es va acabar desestimant. Per una altra banda, també hem vist la visita de la consellera de Drets Socials, que ha vingut a Lleida, però no li hem sentit a dir res sobre la posada en marxa del concert perquè els avis i àvies de Cappont comptin, finalment, amb l’anhelat centre de dia.

I tampoc li hem sentit dir res sobre la no-residència d’avis i àvies de Pardinyes. I tanco la llista de blufs amb la visita de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que ens va voler fer empassar els suposats progressos amb la deixalleria, un projecte presentat el 2018. Per cert, tampoc li hem sentit una posició clara sobre la MAT i al seu pas per l’Horta.Aquestes són les propostes que té l’equip de govern municipal de la Paeria per a la ciutat de Lleida? Rescaten projectes del PSC, cosa que celebrem, però segueixen sense tenir cap plantejament propi, nou i que desperti il·lusió.

Les ciutats evolucionen i requereixen idees que ens facin avançar de manera constant, però en gairebé tres anys que portem de mandat el senyor Pueyo ens ha abocat a la paràlisi. Queden 439 dies. Acabant de redactar aquest article també m’he assabentat que el Pla de Rodalies de Lleida presentat pel senyor Gavín és fum i que, a més, manté un model de mobilitat i agrícola d’alt impacte paisatgístic i mediambiental per a l’Horta.