El lideratge transgeneracional

Fa un parell de mesos, conversant amb un empresari sobre com es podria enfortir l’ADN de la mística familiar i de la forma com es podria aconseguir portar l’empresa familiar amb propòsit, sentit, sent rendible i pròspera durant molts anys em va venir a la ment el lideratge transgeneracional. Definit com una sèrie d’elements amb tanta força i sentit que aconsegueixen transcendir els seus creadors, i acaben sent adoptats pels seus successors quedant implantats en una comunitat, en una organització per moltes dècades. Això significaria que un dels vehicles per poder desenvolupar la continuïtat a les empreses de família és aconseguir crear aquesta cultura basada en una família líder sobre un esquema definit amb una personalitat característica, amb uns patrons de comportaments específics i amb un compromís que va molt més enllà del seu somni individual.

L’esmentat lideratge ha de ser un objectiu principal de la família empresària, bàsicament perquè creiem que amb portar fills a la universitat, amb donar-los tot el que necessiten, fins i tot amb treballar a l’organització o fora, estem tenint tot el que l’equació necessita, però un llegat familiar o liderar el llegat familiar va més enllà d’això i es requereix temps i esforç perquè els successors s’enamorin, comprenguin, visquin, protegeixin i després ensenyin aquest estil de vida. Podríem pensar que per desenvolupar un lideratge transgeneracional s’haurien de tenir en compte tres elements: la força del llegat, documentar tota la història de l’organització i formalitzar aquelles pràctiques que van desenvolupar els fundadors, com ajudar els empleats que vulguin tenir habitatge, suport en l’educació dels fills dels treballadors més pobres (eines escolars, beques d’excel·lència, etc.), promoció i reconeixement als empleats compromesos amb la companyia i amb trajectòria en l’organització. L’enamorament de les següents generacions: treballar amb acostaments dels més joves de la família a l’empresa amb el punt de vista en l’impacte que l’existència de l’organització tenia en els altres i la responsabilitat de la família per protegir i vetllar per aquesta comunitat que envoltava la companyia.

Així mateix, crear per als seus nets fons que els servirien per desenvolupar emprenedories privades o socials a fi d’aprendre a utilitzar els diners, administrar-los i saber-los invertir. Una cosa que mai no canviarà té a veure que un dels millors mètodes per ensenyar és l’exemple. Un procés de transició ideal ha de tenir inclòs fundadors i successors treballant junts inicialment on el successor aprèn i absorbeix l’experiència dels fundadors, però també on els fundadors s’omplen i comprenen l’evolució i canvi que ve amb els successors.

La transició generacional s’ha d’entendre com un període d’aprenentatge col·lectiu. El lideratge transgeneracional no només és suportat pel líder, el seu procés basat a deixar uns ensenyaments, un exemple de com fer bé les coses i una organització robusta. També ha d’estar suportat sobre una cultura d’adaptació, de flexibilitat, de forts valors i principis.

Avui veiem amb gran incertesa el futur de les empreses familiars gràcies a riscos patrimonials, absència de líders familiars en la gestió del negoci, branques familiars en diferents països, algunes branques sense cap interès de tenir fills. Potser el lideratge transgeneracional pugui ser la clau per perpetuar el llegat, consolidar-lo a futur i continuar mantenint un dels més bonics tresors, l’empresa familiar.