La reforma laboral, entre la satisfacció i la insatisfacció

La reforma laboral va entrar en vigor a principis d’aquest any 2022 via Reial decret llei, fruit que el passat 23 de desembre el Govern espanyol aconseguís un pacte unànime entre la patronal i els sindicats per reformar estructuralment el mercat laboral. Aquesta reforma, que segons qui en parli és una reforma de gran importància i segons qui és un retoc per potenciar la contractació indefinida, el que ens deixa clar és que el legislador fa prevaldre el contracte indefinit per sobre de qualsevol temporalitat que no pugui estar totalment justificada. Per tant, cal impulsar la contractació indefinida en primer ordre.

I la pregunta que ens podem fer és: per què? Doncs per atorgar estabilitat al treball de milers de persones que fins ara han estat amb contracte temporal, que de vegades podia deixar dubtes de la temporalitat per la tipologia de la feina realitzada.Les reaccions que han tingut els diferents interlocutors i afectats per aquesta negociació de la reforma laboral han estat diferents, com no podia ser d’altra manera. D’una banda, els treballadors l’han rebuda molt satisfactòriament, ja que els dona una estabilitat pel que fa a la feina, que sempre s’agraeix. Els sindicats també l’han vist amb bons ulls, ja que defensa els interessos de les persones ocupades.

D’altra banda, a algunes empreses amb activitats que no són continuades i que tenen una peculiaritat temporal i incerta en el temps, com podrien ser les companyies de teatre, empreses de turisme de muntanya i de lleure escolar, etc., en què la temporalitat és més que evident, se les “castiga” amb una sobrecotització si fan contractes temporals de curtíssima durada, que són del tot necessaris pel seu tipus d’activitat.Val a dir que s’ha tingut en compte la inaplicació de la reforma laboral sobre algunes activitats, com la de les persones ocupades incloses en el Sistema Especial per a Treballadors per Compte Aliè Agraris, la dels ocupats vinculats al Sistema Especial per als Empleats de la Llar o aquelles persones adscrites al Règim Especial per a la Mineria del Carbó. De tota manera, crec que s’haurien d’haver valorat encara més les singularitats de molts sectors de la nostra economia que no poden fer de forma regular contractes temporals de més de 30 dies.A més, una novetat que s’ha de destacar positivament és que, en el cas dels contractes de durada determinada, per a la substitució d’una persona treballadora amb dret a reserva de lloc de treball, la prestació de serveis es pot iniciar abans que es produeixi l’absència de la persona substituïda, coincidint així ambdós individus en el desenvolupament de les funcions el temps que sigui necessari per garantir l’execució adequada del treball i, com a màxim, durant quinze dies. Fins ara, el contracte s’iniciava a partir del moment de la substitució sense poder fer el traspàs de feina d’una persona a l’altra, amb les peculiaritats que pogués comportar.

Considero que és una millora tant per a les empreses com per als treballadors, ja que el substituït deixa la feina en mans d’una persona que l’inicia amb els coneixements mínims per evitar errors i generar menys estrès, amb la qual cosa s’aconsegueix un millor clima laboral i bons resultats per a la companyia.La reforma laboral genera alguns dubtes al voltant de la seva capacitat per frenar la devaluació salarial, anomalia que s’hauria de rectificar a través d’increments en la productivitat empresarial per mitjà de la desitjada innovació, que passa, entre altres coses, per potenciar la col·laboració publicoprivada. A aquesta incertesa s’afegeix la pugna entre els grups polítics, que malauradament han visibilitat, tant uns com altres, un lamentable mercadeig de suports sense, per exemple, haver tingut en consideració els interessos de les pimes en la negociació de la reforma.