Els Pirineus sense neu

Ara que estem en ple debat sobre la candidatura de Catalunya en els JJOO d’hivern del 2030, convé destacar el paper prioritari que haurien de jugar els científics i els seus criteris en la presa de decisions de caràcter polític. Seria el desitjable i obvi com a criteri de prudència i responsabilitat donar prevalença a les conclusions tècniques dels entesos per sobre dels desitjos polítics. Tot i que així hauria de ser, sovint el que veiem i patim són massa decisions que ni han estat avaluades científicament i, com aquesta, compten amb el rebuig del sector dels experts.

No es pot entendre de cap manera que, tot i estar immersos en la pitjor crisi ecològica, que, entre altres coses, ens està afectant amb un canvi climàtic que a hores d’ara està comportant conseqüències molt greus, el pitjor encara estigui per vindre. Ara ja estem afectats pels majors trastorns climàtics i ambientals mai viscuts per la nostra societat. Són canvis que ja estem patint amb l’augment de les temperatures mitjanes, mai registrades entre totes les dades recollides des del 1850.

Tots els indicadors del món donen en l’actualitat l’augment desenfrenat de les temperatures de l’atmosfera i del mar i la reducció general de les precipitacions, fet que està provocant innumerables efectes devastadors. I tot que mai hi havia hagut tantes cimeres internacionals entre els principals països del món, en teoria per treballar per aturar el canvi climàtic que ja ens afecta, el nostre govern a Catalunya actua en el sentit contrari respecte als Pirineus en voler organitzar els Jocs d’Hivern del 2030. Doncs, contràriament al que es pugui pensar, els Pirineus són una de les zones que ja està afectada pel canvi climàtic, i un bon indicador és la desaparició dels glacials, que arribaran a la seva fi el 2050 segons el que estima el món científic.

Aquest és un territori que està patint greument les conseqüències i alguns dels majors canvis estan passant aquí: en els darrers 50 anys la temperatura ha augmentat de mitjana als Pirineus 1,2 graus, mentre que la mitjana al món ha estat inferior als 0,9 graus. Això, sumat a la reducció d’un 2,5% de les precipitacions i ampliant la prolongació de la temporalitat, no fa res més que pronosticar un futur incert. Ara mateix no tenim cap pista d’esquí que no disposi de canons de neu que supleixi la manca de precipitacions naturals, i una altra dada per reflexionar sobre el model de la neu i l’esqui: de les 9 pistes d’esquí alpí als nostres Pirineus catalans, 6 són gestionades per la Generalitat en haver caigut en fallida econòmica, amb pèrdues econòmiques de més de 20 milions de la caixa de la Generalitat anualment.

No ens hauria de sorprendre que esportistes d’elit en competicions de muntanya i més de 150 persones del món científic de diferents disciplines s’hagin manifestat contraris a la candidatura dels JJOO del 2030 per multitud de raons científiques que demostren que els 8 anys que manquen fins al 2030 s’haurien d’aprofitar per repensar el futur d’aquest massís meravellós.L’actual sistema d’explotació monocultiu de la neu, especialment, ha comportat l’afecció alteradora d’alguns dels paratges naturals més singulars dels Pirineus, com és el pla de Beret a la Vall d’Aran o la desfeta de la Vall de Filià a la Vall Fosca per interessos purament especulatius. A part de l’efecte desfigurador del paisatge, hi ha altres efectes, com l’afecció hidrogràfica per la subtracció d’aigua pels canons de neu, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació especialment dels aqüífers per la massiva afluència en el període de major dèficit d’aigua, en estar aquesta en estat gèlid i l’augment del risc de grans incendis amb la baixada de les precipitacions. Cal destacar que actualment els boscos dels Pirineus ja pateixen estrès hídric per la minvada de pluges.Per tant, no s’entén que, tot i les innumerables advertències que desaconsellen optar pels JJOO del 2030, el govern de la Generalitat vagi en el sentit contrari a les agulles del rellotge i s’entesti a impulsar el model que ens ha portat a la situació actual, alhora que es rebutja el consens del món científic.

Als Pirineus, de forma global, tenim un organisme interregional anomenat Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic i a Catalunya comptem amb l’oficina Catalana de Canvi Climàtic, als quals no consta que el Govern hagi encarregat cap informe al respecte. De moment, poca cosa sabem de les dades que s’amaguen al darrere del projecte; només han transcendit per mitjans alternatius com la publicació Octuvre que a la Molina tenen previst invertir uns 90 milions i a Baqueira més de 100 per a noves infraestructures, en un entorn alpí molt alterat.Modestament, hem de considerar que només tenim una opció, i és invertir per afrontar el canvi climàtic i ambiental que ja patim, qualsevol altra opció en el sentit contrari és un pas enrere que comprometrà encara més el nostre futur.