JJOO al Pirineu, ni tan bons ni tan dolents

A finals de primavera els pirinencs i pirinenques tindrem l’oportunitat de decidir si volem celebrar uns jocs olímpics d’hivern. Fins fa poc m’ha costat decidir-me per una opció, ja que em faltava informació per poder-me posicionar. És més, trobava sorprenent que hi hagués uns posicionaments tan ferms tant pel sí, com pel no.

Personalment, la meva opinió de celebrar uns Jocs Olímpics al nostre territori no ha estat monolítica. El 2010 ja es parlava de celebrar uns JJOO al Pirineu, i a qui m’ho preguntava li responia que, si els JJOO eren el preu que havíem de pagar perquè es materialitzessin les inversions que tant necessitem al Pirineu, era un preu que estava disposat a pagar. Aquesta embrionària candidatura finalment no va prosperar.

Uns anys més tard es va reprendre la iniciativa. El secretisme amb què es duia el projecte, juntament amb el fet que ningú em clarificava quin seria el llegat per al nostre territori, em va fer anar virant cap al no. I és que tot semblava que es resumia en el fet que serien els JJOO més sostenibles de la història.

Per mi això no és cap mèrit per si sol, ja que avui en dia tots els esdeveniments han de ser pensats des de la sostenibilitat.A hores d’ara sabem que no arribarem a la consulta amb un projecte definit, i també crec que és cert que, si tinguéssim un projecte tancat, ens queixaríem de no haver participat en la seva elaboració. Per a mi és clau que el territori hi participi.Que hi ha adversitats al davant és cert. L’Estat espanyol, com tots els estats, voldrà utilitzar aquest esdeveniment políticament, en aquest cas segurament amb l’eslògan d’“unidos vamos mejor”.

Personalment, em sentiria molt més còmode amb una candidatura catalana amb Andorra, però a dia d’avui no hi ha una altra que la candidatura es presenti a través del COE. També és cert que estem vivint un canvi climàtic i el Pirineu no en quedarà exempt, tot al contrari.De la mateixa manera, hi ha aspectes positius que són innegables, com el fet que els JJOO són l’esdeveniment esportiu que més projecció té al món i que, per tant, si es duen a terme ens farem molt més visibles del que som ara. Un altre aspecte a valorar és la promoció dels esports d’hivern al nostre país, que, veient l’esport base, els nostres clubs i els nostres centres de tecnificació, prou falta ens fa.Amb tot això el que vull dir és que ni crec que els JJOO siguin la solució dels problemes endèmics que tenim al Pirineu, com diuen alguns, ni tampoc que siguin la catàstrofe del nostre territori, com diuen uns altres.

El que al meu parer ens cal és decidir quin Pirineu volem el 2030 i també el 2040, i jo el que vull és un Pirineu viu. Avui el que sabem és que el govern català vol realitzar les inversions que fa dècades reclamem al nostre territori, independentment de si es realitzen els JJOO, que la candidatura es presenta com un esdeveniment esportiu més, que es vol potenciar la diversificació de la nostra economia, que no es construiran infraestructures que un cop passats els JJOO no tinguin un sentit i que el que s’hagi de construir es farà en sòl urbà, i, finalment, com no pot ser d’altra manera, que es realitzarà amb uns principis de sostenibilitat ambiental, social i econòmica.Doncs amb això, i com he dit anteriorment, tenint algun dubte, jo em decanto pel sí. Crec que els JJOO no són la prioritat del Pirineu, però per a mi amb un bon projecte pot ser una oportunitat per al nostre territori i, francament, no estem per deixar-ne passar cap.