Escoltem la gent gran

Aquesta setmana hem celebrat el ple extraordinari de la gent gran, un col·lectiu que ha sigut un dels més castigats per la incidència de la pandèmia. Davant de l’absència d’un quadern de ruta clar per part de l’alcalde i l’equip de govern municipal, des del PSC vam demanar la convocatòria d’aquest ple per debatre sobre propostes i models que garanteixin unes condicions de vida dignes per als nostres avis i àvies, que són un pilar fonamental de la nostra societat i una font de transmissió de molta saviesa. Les ciutats han d’anar evolucionant per tal de crear entorns i serveis que promoguin i facilitin un envelliment actiu i saludable.

A Lleida hi ha més de 24.000 persones de més de 65 anys que han de ser escoltades. Precisament això és el que no està fent el bipartit d’ERC i Junts, que ha anat minvant la visibilitat, la representativitat i la capacitat de decisió del col·lectiu. Les padrines i els padrins de la nostra ciutat tenen el dret a debatre i a plantejar propostes per tenir un millor dia a dia, explicar quines necessitats tenen i plantejar, per exemple, quins canvis volen al model de llars als barris, perquè el que passa ara és que se’ls està desplaçant de la presa de decisions.

L’equip de govern municipal de la Paeria encara no ha plantejat accions concretes i efectives per solucionar els problemes que han sorgit. Quan pensen reobrir les llars de jubilats municipals que encara estan tancades com la dels Magraners, on els avis i àvies s’han de trobar a la plaça Joan XIII perquè tenen el local tancat? Una situació calcada a la que tenen a la Bordeta, a Santa Cecília, al Pilar, a Llívia, a Democràcia, a Raïmat, a Bonaire, a l’Ereta, a Rufea, a Sucs i a Santa Teresina. Si hem demanat aquest ple extraordinari és per la falta de lideratge i per la incapacitat de plantejar propostes innovadores de l’alcalde de Lleida i de la regidora de Persones, Comunitat i Agenda, que s’han oposat, tal i com proposava el PSC, a designar un defensor per a la gent gran com a interlocutor davant de l’administració, impulsar un pla per garantir el dret a la seguretat del col·lectiu, a crear una oficina especialitzada per donar assessorament per tal de reduir la bretxa digital.Calen plantejaments més ajustats a les necessitats de les persones, que deixin d’estigmatitzar la vellesa, que li donin valor i que aprofitin el seu potencial.

La ciutat de Lleida també pateix una manca de places públiques en residències. Què hi tenen a dir el senyor Pueyo i el senyor Postius del silenci al voltant de la concertació de places, per part del govern de la Generalitat, perquè els avis i àvies de Cappont comptin amb un centre de dia al barri?Esperem que almenys no deixin en paper mullat els acords adoptats en el ple d’aquesta setmana, plantejats pel PSC, que van en la línia de fer més extensius els projectes per detectar casos de solitud no volguda. En aquest sentit, pensem que també és una bona opció donar suport a la iniciativa A-porta, impulsada per la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL).

Esperem també que compleixin amb el compromís per destinar un 10% d’habitatge social per a la gent gran; incorporar més professionals al Servei d’Atenció Domiciliària; impulsar la recerca sobre nous models d’atenció més individualitzats; estudiar la implementació de noves parades al servei de taxi a demanda de l’Horta; portar a terme campanyes de sensibilització per transformar la mirada sobre la vellesa i per tal d’eliminar-ne els estereotips; reinstaurar la revista de la Paeria per donar a conèixer continguts municipals i activitats; reforçar l’àrea d’atenció a la gent gran municipal amb recursos humans, econòmics i més competències i, finalment, crear un observatori de la gent gran com a gran eina per dissenyar i planificar un quadern de ruta clar amb les polítiques que caldrà seguir. Aquesta setmana hem visitat el Centre Geriàtric Lleida, que aplica un model basat a donar continuïtat a les rutines, als costums i a les activitats diàries de la gent gran. Nosaltres volem que Lleida sigui una ciutat amiga de la gent gran, on es fomenti un envelliment actiu i autònom, a través de les interaccions socials, els hàbits de vida saludables, l’oci i una mobilitat adaptada.

Cal accelerar la implementació de models personalitzats i flexibles. Per acabar l’article, voldria fer una referència a la frase de Sèneca “ningú mai és tan vell, que després d’un dia no esperi que n’arribarà un altre”. Hem de ser capaços de fer millor la vida de l’endemà.