El dret de tots i totes a viure en pau

Quan els interessos econòmics, polítics i militars es posen per sobre dels interessos humans i de les persones, aflora la cara més dura de la humanitat. Surt a la llum la part més fosca del que som capaces les persones, surt a la llum tot el poder de què disposen les grans forces i potències mundials. En els últims dies hem viscut un increment desmesurat de les hostilitats a les regions ucraïneses de la part oriental del Donbass.

Tropes de l’exèrcit de Rússia han entrat a les poblacions de Lugansk i Donetsk, augmentant l’escalda bèl·lica entre l’OTAN i Rússia, repercutint directament sobre les vulneracions de drets humans, la pau i la llibertat, així com l’amenaça física de les persones civils de la zona.Són molts els missatges i les imatges en contra de la guerra i a favor de la cultura de la pau que corren aquests dies a les xarxes socials. Precisament, és a Twitter on he recuperat una vinyeta de l’enyorat Forges, una vinyeta que –malauradament– ha resultat ser atemporal. “Las guerras siempre las pierden los niños”, comenten dues persones.

Al costat esquerre de la imatge, un cartell on es pot llegir “No a la guerra”. Aquesta vinyeta es va publicar al diari El Mundo el 30 de gener del 1991, amb motiu de la guerra a l’Iraq. És molt important posar el focus en les persones que més pateixen aquests conflictes, que més estan patint i patiran aquesta guerra a Ucraïna: els nens i nenes i, també, les dones.

Aquests col·lectius més vulnerables necessiten, encara més, el suport i l’ajuda humanitària procedent de tot el món.Ahir, a Ricard Vinyes, entitats, associacions i lleidatans i lleidatanes es van manifestar, també, per fer aixecar la seva veu, per cridar que ja n’hi ha prou. Per exigir la retirada de les tropes russes d’Ucraïna. Per exigir a la Unió Europea, a aquells que veritablement tenen poder, que posi solució al conflicte, que faci el paper de mediadora.

També al ple de la Paeria celebrat el passat divendres se’n van fer nombroses referències malgrat que, al final, no poguéssim aprovar una declaració institucional.El conflicte latent entre Rússia i Ucraïna és un conflicte polièdric en el qual els aspectes històrics, culturals, geopolítics i econòmics es creuen en un escenari d’enfrontament entre dues potències mundials, Rússia i l’OTAN. Aquesta gran complexitat requereix una responsabilitat de la mateixa dimensió a l’hora de trobar-hi una sortida pacífica, no només per part dels actors directament implicats sinó que també de tots els que poden tenir un paper destacat, en especial per a la Unió Europea, per tal de generar espais de negociació, cooperació i acord.Davant l’amenaça de guerra oberta a Ucraïna i la seva possible extensió en l’àmbit regional, manifestem, des del grup que represento, Esquerra Republicana, però també des del Govern de la Paeria, el nostre rebuig a la guerra, a qualsevol banda del món i amb qualsevol de les seues facetes. Des del municipalisme solidari –que sempre ha defensat i defensarà la cultura de la pau–, apel·lem a la comunitat internacional que iniciï, de forma imminent, un diàleg i una mediació efectiva per posar punt final a aquest període nefast de la història recent que estem vivint.La població lleidatana està compromesa amb la pau i amb la resolució no violenta dels conflictes, tal com ho hem mostrat en les moltes concentracions de rebuig contra els conflictes armats: de manera massiva amb les campanyes de solidaritat amb Bòsnia davant del conflicte dels Balcans, ara fa 30 anys, amb les manifestacions de la Plataforma Aturem la Guerra davant de la Guerra d’Iraq o amb les mobilitzacions d’ara fa cinc anys a favor de l’acollida de refugiats derivada de la crisi humanitària provocada per la Guerra de Síria.A dia d’avui, la seguretat i el lliure exercici de drets de la població civil està en perill, una situació que s’agreujarà molt més amb l’existència d’un conflicte bèl·lic obert, un fet que generarà de ben segur migracions forçades que caldrà atendre, violència contra la població civil i una crisi humanitària al cor d’Europa.Lleida i Catalunya són terra d’acollida.

Ho deia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i ho vull tornar a recalcar avui, aquí, en aquest espai. Perquè quan una vida s’estronca d’aquesta manera, pels interessos i les ànsies de poder d’uns pocs, els pobles que creiem en la pau i la llibertat hem d’estar al seu costat. Si una cosa hem après amb el pas dels anys és que la violència no resol cap conflicte.

Cap.Emma Goldman parlava del “dret de tots a les coses belles”. No hi ha imatge més devastadora i més als antípodes de la bellesa que una guerra, que la mort. Des d’aquestes pàgines, des de Lleida, reclamem –sempre i fins que ens quedem sense veu– el dret de totes les persones a les coses belles, a la vida, a l’oportunitat de viure en un territori sense por ni bombes. Reclamem el dret de tots i totes a viure en pau.