Amb la comunitat ucraïnesa de les nostres terres

Quan les paraules no semblen tenir l’efecte desitjat els creients recorrem a l’oració. Amb seguretat estem ara en aquells moments de la tragèdia d’Ucraïna. Les paraules ens porten a la denúncia, a la protesta, al lament davant dels dirigents que no han sabut, o no han volgut, utilitzar el diàleg per evitar la guerra, la destrucció i la mort.

Nosaltres demanem al Déu de la pau que commogui les ments de les autoritats en conflicte, que converteixi els seus cors per anteposar la vida humana a qualsevol altra consideració geoestratègica, social o bèl·lica. Que regiri les seues consciències per treballar per una convivència pacífica utilitzant únicament el diàleg, la diplomàcia, l’acostament fratern.No volem caure en el desànim amb l’argument que en el passat també hi va haver enfrontaments i guerres que van causar grans tragèdies i milions de morts. Mantenim l’esperança en una ràpida solució respectant la dignitat de tota vida humana i per això elevem els nostres ulls al cel demanant ajuda al Senyor, que tot ho pot; a això aspira tota la comunitat internacional.

Aquesta doble mirada, desànim i esperança, la fixem ara en els rostres atemorits dels ucraïnesos, en els paisatges nevats d’aquest seu gran país, en els edificis i ciutats que s’esfondren per efecte dels projectils. No més morts!, que pari la destrucció!No ens cansarem d’unir les nostres veus a les de tants dirigents religiosos, socials i polítics que exigeixen el final de la violència. Així ho ha fet el papa Francesc convidant a una Jornada d’Oració i Dejuni per dimecres vinent.

Acceptem el repte de pregar, ampliem el nostre camp d’acció perquè on no arribi la paraula sorgeixi espontàniament la pregària.Aquesta guerra ens toca molt a prop a tots nosaltres. No només per la distància geogràfica, no només per les conseqüències econòmiques, sinó, i sobretot, per la proximitat amb la nombrosa comunitat ucraïnesa que viu a les nostres terres. Tots nosaltres en coneixem algun que ara plora, que té por o que pateix pels seus familiars i amics d’Ucraïna.

Ara resa amb més intensitat. Actuarem amb sol·licitud cristiana si els acompanyem en el seu dolor i en el seu espantós pànic. Des de fa molts anys un grup d’aquesta comunitat es reuneix a celebrar els misteris de Jesucrist tots els diumenges a la tarda a l’oratori de la Puríssima Sang (c/ Germanetes, 5).

És visible la seua constància, la seua devoció, la seua religiositat cristiana.Com a bisbe de Lleida us demano que us uniu a aquesta comunitat cristiana en l’oració, en l’escolta i en la solidaritat. Segur que ho necessiten i ens ho agrairan per la nostra actitud comprensiva i fraterna.