El Museu un any després

El dia 10 de març farà un any del trasllat provisional per ordre judicial de les 111 peces procedents de la col·lecció primigènia del Museu de Lleida. El darrer any el Museu ha finalitzat la remodelació de la sala del gòtic, ja prevista i iniciada anteriorment i adaptada ara a la nova realitat, ja que era l’espai on exposava la gran majoria d’aquestes peces junt amb les que ja es van endur anteriorment a Sixena. La remodelació ha significat una millora expositiva, les obres cedides són de gran qualitat, el discurs expositiu ha millorat, també la il·luminació i accessibilitat a nivell visual són agraïdes pel visitant.

Les set noves peces afegides tant per la seva època com procedència territorial han permès que el Museu continuï explicant Ponent i la Franja, ara amb un espai renovat amb encert. Pel que fa a aquell dissortat dia 10 de març, creiem que les setmanes anteriors com a Cercle vàrem participar activament per tal que la ciutadania tingués notícia del que estava passant i amb les nostres minses possibilitats vàrem fer tot el possible, si més no per organitzar un comiat digne. Transcorregut un any, és un moment adequat per fer alguns comentaris.

En primer lloc, constatarem que futurs espolis es poden repetir. L’Aragó va enumerant cada cert temps les noves peces objecte del seu desig i sembla que això és possible que ho repeteixi, ja que no coneixem que s’hagi gestionat cap iniciativa legal per impedir que sentències judicials de primera instància i recorregudes, que afecten obres d’art exposades perfectament localitzades i segures, es traslladin de forma tan precipitada a llocs com ara Barbastre, on mai han estat, o a Sixena, amb condicions no òptimes i amb el greuge de passar d’una entitat pública a una privada. És una mica escandalosa aquesta dinàmica exitosa i repetitiva i amb clares connotacions polítiques que practica l’Aragó i que de manera singular només afecta Lleida.

El dia 25 de març del passat 2021, els patrons del Museu amb la Generalitat al capdavant ens van convocar a diverses associacions culturals a una reunió, que a més de compensar els silencis anteriors pretenia explicitar l’interès pel Museu de Lleida anunciant un Pla d’Impuls per projectar grans actuacions per al període 2021-2025. La publicació d’aquest Pla Estratègic es preveia presentar-la durant l’any passat, de moment encara no la coneixem i esperem conèixer-la aviat. Evidentment, el Museu ha continuat treballant oferint-nos produccions de qualitat, però tenim molt interès a conèixer les fites que es volen assolir en els quatre eixos de treball que s’esmentaven.Només comentarem una d’aquestes línies de grans actuacions d’especial rellevància, concretament la que es referia com a “Ampliació del discurs i de col·lecció vinculada a les peces que es conserven a l’Arxiu Arqueològic Municipal de Lleida”.

Lleida no té un museu d’història específic, però sí que el Museu de Lleida compleix força bé, tot i que parcialment, aquest buit, especialment amb el discurs de tota la primera planta, que ens parla des de la prehistòria fins a la conquesta cristiana. Per a una ciutat com la nostra, és imprescindible concentrar sinergies evitant dispersions i coordinar els esforços per facilitar al ciutadà el coneixement de la seva història de la forma més eficient. La fórmula de col·laboració Paeria-Museu l’hauran de trobar els responsables, per part nostra estem desitjant veure com i quins objectius es volen assolir.