CRÍTICADEMÚSICA
Certament ambivalent...
O és que molta gent que no sigui de l’àmbit estricte de la clàssica o l’antiga es dedica avui dia a fer polifonies vocals impossibles en idiomes variats, rescatant músiques de temps immemorials al costat d’altres de factura més recent –Safo de Lesbos, Hildegarda de Bringen, cants afganesos, tonades sefardites o mediterrànies i fins i tot alguna cançó de Björk, etcètera–, tot plegat recolzant-se en la música electrònica i protagonitzant una posada en escena tan elegant com enigmàtica? Doncs tot això són obres memorables, com els EP Ora pro nobis o Intercede pro nobis i el seu recent primer àlbum, Fiat Lux, és a dir, màxima expressivitat amb ingredients mínims, que vam poder disfrutar en plenitud. Vaja, una veritable passada.. Sense solució de continuïtat, vam canviar d’espai i ens vam enfrontar al –com us ho diria– molt especial plantejament musical del lleidatà Dofí Malalt (Quim Gomà), que, guitarra en mà, ens va obsequiar uns minuts del seu tan peculiar estil interpretatiu.
Al final, van aparèixer Clara Viñals i Xavi León, el suport instrumental rítmic del qual va enllustrar una mica més l’actuació. No sé què més dir, la veritat.. He de treballar-me una mica més aquest individu, perquè no acabo de descobrir del tot el seu art, que segur que en té.
Veurem...