CRÍTICADEMÚSICA
Verde Prato, Juli Bustamante & Clara Viñals: Respecte i emoció
FOLK, POP
Així, després de la jornada d’obertura, la segona va comptar amb dos propostes magnífiques i atraients, a primera vista, concretades efectivament de molt bona manera. D’una banda, el debut entre nosaltres d’Ana Arsuaga, Verde Prato en el seu nom artístic, una iniciativa musical que reivindica la cançó basca d’aire tradicional però tractada des d’una visió expressiva d’absoluta modernitat i sustentada en estructures electròniques en directe o pregravades. Sentits temes propis del seu preciós àlbum, Kondaira heder hura, o interessants versions alienes des de Lourdes Iriondo fins a Kortatu, en un projecte que no s’esporugueix davant de res per aconseguir una veu pròpia i allunyada de gairebé tot.
A la segona entrega, la nit es va vestir de gala per oferir-nos una d’aquestes parelles impossibles, la formada per la nostra talentosa Clara Viñals i un dels grans del País Valencià, ni més ni menys que el mític cantautor septuagenari Juli Bustamante. Amb l’únic acompanyament de les seues pròpies guitarres, veus equidistants, aigua i cassalla, a parts iguals, per a un xou en el qual es van fusionar a la perfecció joventut i cap experiència sense estridència i sí, molt respecte i emoció. Composicions d’ambdós artistes, cantades per un o un altre, en duo pur a dos veus, o fent-se, tots dos, harmonies.
L’experiència, un recital especialíssim, i la prova fefaent que segons quines reunions SÍ que valen la pena.