Ens han tret la màquina de cafè

ja FA uns mesos, en un esdeveniment online sobre comunicació, un participant va comentar: “Ens han tret la màquina de cafè...”, i és que amb l’arribada per a alguns forçada d’un teletreball per al qual ni totes les empreses ni totes les persones no estàvem preparats, es van evidenciar carències. “La informació és als passadissos”, i als espais més relaxats hi ha també cròniques sobre fets i dades. Ens hem adaptat, no sense cert vertigen, a una altra manera de fer.

I és que, si ja és complicada la comunicació en reunions presencials, el format online posa de manifest les habilitats o dificultats comunicatives.El teletreball reuneix no pocs avantatges i pot resultar molt atractiu per a alguns professionals, sempre que la implantació d’aquest es contempli de forma integral. Aspectes estructurals i operatius, és a dir, disposar de les eines adequades que facilitin desenvolupar les tasques de forma eficaç i eficient, i és essencial avançar-se per identificar possibles fractures digitals en individus i equips.Amb el teletreball els ambients passen a entremesclar-se, és necessari definir i delimitar on acaba la sala d’estar i on s’inicia l’espai d’oficina. Aprendre a gestionar el soroll, les interrupcions.

Predisposar-se amb el propi abillament per separar mentalment la situació forma part del ritual. Un programa de teletreball ben dissenyat hauria d’incloure una veritable flexibilitat horària, facilitar la conciliació, ja que els nous escenaris incorporen elements amb què no comptàvem, i un aspecte clau: la desconnexió digital, és a dir, respecte al descans.Però on queden les relacions humanes en tot aquest entramat? Pot afectar l’equip la manca de comunicació directa? Descuidem una cosa tan fonamental com la interacció d’individus i grups? Com substituïm en aquest escenari la comunicació de passadís, la de la màquina de cafè? Si bé per a la comunicació corporativa i formal sí que s’han trobat solucions, no ha estat així pel que fa a les relacions interpersonals en la seua versió més informal. Als equips els acaba passant factura no disposar d’aquests ambients i d’aquest tipus de comunicació.Cal fomentar espais de comunicació de “no treball” als equips.

George Elton Mayo, psicòleg i sociòleg australià, al costat dels seus col·laboradors, va portar a terme estudis entre els anys 1920 i 1930 a la Western Electric Company, i, entre altres troballes, es va descobrir un vincle existent entre les relacions dels grups informals i la productivitat. Es va observar que la interacció i comunicació informal tenien un impacte positiu que es traduïa en un augment de la productivitat i en la satisfacció dels esmentats equips. La teoria de les relacions o l’efecte Hawthorne són fruit d’investigacions que es van iniciar amb un propòsit i que en el camí en van posar altres en relleu.La manera més tradicional de comunicar-se ha canviat i continuarà fent-ho, així que les organitzacions hauran de contemplar com cuidar una cosa tan important als seus equips.

Dissenyar espais virtuals informals per promoure les relacions és possible. Crear ambients positius que fomentin la interacció que porti a potenciar relacions interpersonals, intragrupals i intergrupals. Teixir la confiança que condueixi a la cohesió del grup i a crear cultura de treball en equip, una de les soft skills més sol·licitades en processos de selecció i un dels factors que projectats aconsegueixen captar i retenir el talent.Un nou repte per a líders i organitzacions: encendre el wifi social i utilitzar o dissenyar xarxes que creïn sentit de comunitat.