Per què fracassem en les relacions de parella

Les formes en què hem après a estimar són plenes de superficialitats. Els contes de fades i les novel·les en les quals triomfa l’amor i el “van viure feliços per sempre”, han impregnat el nostre inconscient des que som nens i nenes. Creixem buscant la família feliç, el treball ideal, la casa dels nostres somnis, i creient en la donzella desemparada i el príncep encantador.

Però la veritat és que gairebé tots i totes els que hem superat els 30 tenim a la motxilla un munt d’experiències que ens han ajudat a depurar aquesta llista de fantasia.Les nostres pròpies ferides de la infància i les experiències viscudes van deixant una empremta invisible dins dels nostres pensaments i emocions, i es reflecteixen a través de les accions. Quan ens sentim insegurs tenim por de la solitud, del què diran, a sentir-nos rebutjats, de ser abandonats i abandonades o traïts. Quan sorgeixen emocions que fins i tot ens sorprenen a nosaltres mateixos/es, ens espanten i ens bloquegen.D’alguna manera busquem llavors persones que venen a suplir les nostres necessitats, els nostres buits emocionals, i no companys idonis amb els quals mantenir relacions sanes i felices.

Per principi de correspondència, “com som endins, som enfora”, atraiem aquells o aquelles que són similars a nosaltres.És en aquest punt quan començar a reconèixer-nos és summament important, perquè és molt difícil tenir relacions sanes i conscients quan som nosaltres mateixos/es que atraiem relacions caòtiques i situacions complicades de les quals després ens queixem.Passem anys aferrats a relacions en les quals no estem còmodes des del principi o amb persones amb qui no compartim uns mateixos valors ni compatibilitzem, per la por de la solitud i per la dependència emocional que experimentem. I ens convertim en éssers insatisfets, infeliços i ansiosos. Deixem de viure en plenitud.Necessitem ser persones plenes, felices i segures per poder forjar relacions sanes, desenvolupar el nostre potencial i aprendre a estimar-nos.

I per a això és necessari invertir en nosaltres mateixos/es a reconèixer el nostre nen o nena interior, acceptar-lo i començar a cuidar-nos-en, parlar-li de forma amorosa, per crear un diàleg intern positiu des de l’adult que som. Desafiar-nos a enfrontar les nostres pors, a transformar aquestes creences que ens limiten, a prioritzar-nos i a actuar de forma conscient perquè les persones que atraguem a la nostra vida també siguin persones plenes, felices i segures.Cal no renunciar al que desitgem, però aprendre primer a ser feliços pel mateix peu, en el moment present, sense esperar que hagi de venir una altra persona a fer-nos feliços.És important aclarir el que realment volem en la nostra vida, els valors que tenim com a prioritaris, les experiències que volem viure i la manera com ens volem sentir al costat de la persona estimada. També fer-nos responsables del que estem disposats a oferir, perquè es creï aquest equilibri desitjat a l’hora de donar i de rebre.De vegades cal una persona que ens ajudi a llegir el que ens succeeix i a treballar-ho amb eines que siguin millors.

En aquest cas l’assessoria i acompanyament d’un/a Coach de Relacions Amoroses pot ajudar-te a reconèixer les teues ferides, a treballar en les teues creences i a reconstruir l’amor propi per poder canviar la teua mentalitat i enfocar-te a manifestar una relació conscient i feliç.