L'home que regava els llibres

Aquesta un poc surrealista frase pren el seu sentit quan sabem que l’home en qüestió ha estat un gran amant dels llibres i concretament dels llibres per a nens i joves, que de vegades s’engloben en literatura juvenil. Aquest era el seu món. Personalment tenia cura material dels llibres, com si els regués i evités la pols.

Cura espiritual també, els havia llegit i comentat en xerrades, en visites a escoles, en Congressos de literatura juvenil. Els seus prestatges contenien vuit mil volums ordenats, etiquetats, enregistrats, afilerats al mil·límetre, la immensa majoria eren contes, novel·les, àlbums, tant en prosa com en vers, de literatura catalana per a joves. El nom, Josep Maria Aloy i Bosch, manresà.

Jove d’esperit, va morir el 2020 als setanta-un anys, una edat en què hauria encara pogut fer molt més en aquest camp del llibre juvenil. Tanmateix, ha quedat com un referent, pel gruix i la qualitat dels seus treballs i la marca que deixà.De formació en lletres –també havia passat uns anys al seminari de Vic–, lector amatent i reflexiu, començà de mestre a Manresa, i els seus antics alumnes destaquen la manera que tenia de llegir en veu alta un conte o novel·la i després els feia llegir a ells, quan s’havien ben xopat de la manera atenta, profunda, amb què considerava que calia enfocar el fet de llegir, com un episodi del viure. Va treballar també uns anys com a tècnic de reeducació i seguiment d’adolescents sota vigilància per a la Conselleria de Justícia.A conseqüència de la lectura de Rovelló a la classe em va escriure a primeries dels 1980 convidant-me a anar a Manresa i adonar-me de les virtuts del llibre per captar els nens i nenes.

No ens coneixíem, jo mai no havia sentit el seu nom. La carta, en principi era una més de les que rebia. Les virtuts de la meva premiada novel·la, el seu atractiu, ja els sabia, jo, que n’havia vist l’èxit.

Però quelcom d’especial afegia ell a la petició: em deia que els alumnes “vivien” el llibre. Al trobar-me a la seva classe i veure’l actuar i fascinar el jove auditori amb la seva manera de llegir, que els nens imitaven, les indicacions pertinents sobre lèxic, pauses, intensificació, em van fer entendre que em trobava davant un coneixedor perfecte dels infants i un amant de la lletra impresa. Vam trobar-nos més vegades, va venir a Ponent, començà a conèixer professors i escriptors amics meus, i es nuà una amistat profunda entre nosaltres.

A poc a poc vaig confiar-li textos inèdits sobre els quals donava opinió, i esdevingué així un conseller eficaç i profitós per a mi. Mai no vaig publicar cap novel·la juvenil que no l’hagués llegida ell. Per tant, vivíem dins la fraternitat més plaent.

La seva esposa i els seus fills l’han acompanyat els anys que la seva salut tenia alts i baixos, i els seus amics ens planyíem de veure’l decandir amb, però, bon ànim i consciència desperta. El febrer del 2020 vam anar a veure’l a l’hospital manresà, i de fet ja vaig acomiadar-me’n. Quinze dies després tornàvem a Manresa, ja al tanatori.

Vam celebrar l’aparició del llibre dedicat a ell el dia 26 de març a Òmnium Cultural de Manresa, amb un bon aplegament de familiars, amics, exalumnes, professors, periodistes, crítics literaris, escriptores, il·lustradors, que testimoniaven un cop més la condició de referent del millor analista de llibre juvenil que hem tingut. Va donar la biblioteca a la Federació Universitària del Bages, i s’ha creat la Comissió Aloy-Rovelló per tenir cura de la gestió i el regiment de consultes de la biblioteca. Pertocant el fons documental –correspondència, sobretot treballs crítics d’Aloy sobre Vallverdú–, Manresa té un conveni amb la Universitat de Lleida, Càtedra Màrius Torres, pel qual aquesta darrera té accés lliure als arxius i comparteix documents.Sempre fem nous contactes amb persones de gran vàlua, creadores, investigadores divulgadores, estudioses, a les quals manca un reconeixement ampli.

Tinc la certesa, però, que la tasca feta individualment per Josep Maria Aloy, ara promoguda per la família, sobretot per la vídua Fina Tàpias i per la Comissió, serà coneguda i valorada per la seva càrrega d’exemplaritat i utilitat en temps no gaire llunyà.