COL·LABORACIÓ
Bon viatge, Mònica!
Finalment ha arribat l’hora de fer el viatge tan esperat i que et permetrà tornar a sonar. Tal com has fet de manera fidel, sense interrupció, amb dedicació plena, des del 1486 fins al 2004, puntualment cada quinze minuts! La teva arribada va permetre complementar els tocs solemnes de la germana gran, de la Silvestra, que està fent cada hora des del 1418. Malauradament la teva constància al complir amb la responsabilitat assignada provocà que aparegués una esquerda que feia que el teu so agradable resultés menys atractiu, però el que era més greu, aquell trencament del teu bronze podia acabar amb una fractura pitjor de la teva formosa forma.
La millor campana gòtica de l’Estat: l’expert campanòleg Francesc Llop ja digué quan et va conèixer que eres la millor campana gòtica de tot l’Estat espanyol. Poca broma! Evidentment quan s’ha pogut veure’t de prop ha estat una magnífica sorpresa veure l’acurada decoració que el mestre Nicolau Barrot et va posar quan et va fer el 20 de maig del 1486. A més de l’habitual iconografia religiosa: Ecce homo, Crucifixió, Santa Màrtir, Àngel i Creu, posà un bell rostre en forma de sol i un simpàtic conill que corre perseguit per un gos.
Una esplèndida sanefa envolta la teva gran boca i al cap dues línies de meravelloses lletres gòtiques, una fa l’habitual pregària i l’altra indica l’autoria: “Crist Rei va venir en pau. Déu es feu home, lliurement i amb intenció pietosa, en honor de Déu i per l’alliberament de la Terra. / Aquesta campana fou feta pel mestre Nicolau Barrot, el 20 de maig de l’any del Senyor del 1486” (segons els historiadors Joan Busqueta i Jordi Curcó).2014: ara fa vuit anys que s’acabà la restauració del cos inferior del campanar, amb diners de l’Estat.
Però l’obra solament fou per la part exterior de la torre, deixant per un altre moment l’interior. L’adjudicació dels treballs es va fer pels dos terços del pressupost assignat, és a dir, restaren perduts per la Seu Vella poc més de 300.000 euros del milió previst. Això animà l’Associació Amics de la Seu Vella a endegar una campanya, denominada I ara toquen les campanes.., de recaptació popular per tal de poder restaurar-te com cal, Mònica; i de pas aprofitar per reubicar-la resta de companyes als finestrals on els pertocava ser i que una estranya moda va instal·lar-les de manera atípica al mig de la planta del campanar fa cinquanta anys.Per aquest motiu, amb els primers diners que la gent de Lleida va aportar de manera generosa et vam baixar del teu emplaçament original i on havies estat durant 528 anys.
2015: després d’un any i mig de romandre a la vista de tothom que et volgués conèixer de prop i descobrir la teva bellesa, vam fer una festa de comiat el Dia de la Seu Vella del 2015. Amb la presència de força gent, de nens i nenes del cor infantil de l’Orfeó Lleidatà, d’autoritats i d’una altra Mònica, aquesta de carn i ossos, la famosa periodista Terribas, et van pujar a un camionet de l’empresa Romero Polo i anares fins a Alcoletge. Dilatada espera: un cop al taller Carvajal aprofitarem per fer-te una documentació exhaustiva: fotos, vídeos, 3D.
Evidentment això va ser més llarg del que volíem però quan ja et tinguérem ben estudiada endegarem el procés de formalitzar els papers per al teu viatge a l’Europa central. Si l’estudi fou dilatat la burocràcia ho ha estat molt més.Fa dos anys tornares a la Seu Vella, a la Canonja. Allí amb la teva acostumada paciència has esperat l’imminent trasllat que el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el teu propietari legal, ha assumit i efectuat finalment el darrer dia de març del 2022.En bones mans: sé que estàs preocupada pel llarg viatge.
Per les proves i tractament que et faran. Perquè no parles alemany.. però tranquil·la! Estàs i estaràs en bones mans.
A més, allí trobaràs gent que també parlen la nostra llengua i de fet la que tu has parlat sempre pensa que és universal. Estem contents que finalment facis el viatge de la teva vida. Estem delerosos per tornar-te a veure a la Seu Vella i sobretot sentir-te amb la teva veu recuperada.
T’esperem!.