Això és el que hi ha

Al ple de l’ajuntament de Lleida del passat dia 25 de març, els col·lectius Cantaires de Ponent, ANC, Consell Local per la República, Dones Lleida i CDR van introduir una moció amb el pompós títol “L’exercici de la política i les declaracions públiques en relació amb Catalunya i el seu model lingüístic”. Els estalviaré la introducció i exposició de motius i els ho sintetitzaré. Els polítics som uns demagogs, sectaris, corruptes, incompetents, mentiders, amenaçadors, calumniadors i insultons.Tots els polítics? No, clar que no.

Només els que estem en el costat del constitucionalisme; la resta, sants mascles i femelles.I els acords de la moció eren cinc. Dos de poesia sobre el que s’espera del comportament d’un polític, el de tràmit de trasllat de la moció si s’aprova i els dos que realment els importaven: declarar Pablo Casado persona no grata per l’ajuntament de Lleida en el municipi, i per descomptat la defensa a ultrança del model d’immersió lingüística.Resultat de la votació: moció aprovada gràcies al vot favorable d’Esquerra, Junts, Comú i per descomptat l’abstenció del PSC. Tal com es van anar succeint les intervencions, més patent m’anava quedant l’al·legoria dels tres anys de mandat separatista a l’ajuntament i, per tant, de l’extrapolació a la política catalana.D’una banda, un govern en minoria, necessitat de pactes, en el qual l’únic que uneix els integrants és el separatisme i la hispanofòbia.

Per l’altre, l’imprescindible suport dels de Comú-Podem, sempre disposats a abraçar la causa identitària i a abandonar la lluita de classes. I, com no, la tèbia i calculada ambigüitat d’un PSC que diu que forma part del constitucional però que mai no es manifesta en contra de l’identitari sinó tot el contrari. I els del constitucionalisme, pocs i avinguts més o menys, ja saben vostès.La qüestió és que la moció va tirar endavant i ja tenim un altre èxit de les entitats separatistes, a les quals se’ls consent tot, i un altre maldecap per a un ajuntament que des de l’any 2019 només treballa per al sector separatista dels veïns de Lleida.I no vull acabar sense fer menció a un informe dels serveis jurídics de l’ajuntament que avalava que la moció fos votada íntegrament i que a mi –oh, casualitat– em va arribar just després de debatre aquesta moció al ple, ja que no se m’havia enviat amb la resta de la documentació.I per cert, m’agradaria fer una crida a les entitats que sí que treballen per la defensa de l’estat de dret, la constitució, el bilingüisme i la convivència perquè aprofitin l’oportunitat que tenen als ajuntaments per presentar mocions i fer que tothom es retrati.

Una llàstima, ja que en altres fòrums sí que estan plantant cara i moltes vegades a un cost personal altíssim.Els convido que ho facin a l’ajuntament de Lleida. Contactin amb mi i els explico com fer-ho. Perquè necessitem mobilitzar-nos tots i ser a tots els fronts, o ens esperen molts anys de separatisme governant en les institucions, i no dubtin que tornarem a viure els nefastos anys de màxima intensitat del procés.