Mirem endavant, però no oblidem el passat

Un bon gestor públic de qualsevol ciutat és aquell que deixa als seus successors uns comptes sanejats i un patrimoni en millors condicions de les que tenia quan el va rebre. Lleida no ha estat un cas exemplar ni en un cas ni en l’altre. Els darrers quaranta anys de la nostra ciutat han estat caracteritzats per una tebiesa en la protecció i conservació del nostre patrimoni, acompanyada per certes inversions faraòniques i gens sostenibles pensades més per al lluïment del polític de torn que per a les necessitats de la ciutat.

També han estat caracteritzats per la passivitat d’una gestió abandonada a una inèrcia de despesa descontrolada gens coherent amb els serveis oferts a la ciutadania. Tot plegat va deixar la Paeria en una situació límit, tant pel que fa a les seves finances com al seu patrimoni.Amb totes aquestes dificultats, des del Govern d’Entesa treballem intensament per a millorar el dia a dia dels ciutadans i bastir els fonaments d’un futur més pròsper per Lleida. Des de l’inici del mandat hem actuat discretament, amb els objectius clars i amb ànim constructiu per tal de trobar els millors projectes per a la ciutat.

L’actual govern mira endavant, no busca culpables, busca solucions. Per això hem actuat per revertir la situació d’un estancament en projectes imprescindibles per a la ciutat i un estat indecent de l’endeutament en els comptes del consistori. I això ho hem fet sense mirar pel retrovisor, escoltant a tothom, grups municipals, associacions de veïns, entitats, empreses i sindicats.

Parlem d’actualitat. Malgrat el que diguin alguns, Lleida no va deixar de tenir estació d’autobusos el passat 24 de març. Lleida ja feia anys que no tenia estació d’autobusos, el problema és que ens ho van amagar durant molt de temps.

Amb l’estat de degradació que tenia l’edifici, el que tenia Lleida es podia qualificar de moltes maneres, però en cap cas era una estació d’autobusos amb els estàndards moderns que requereix una instal·lació que presta aquest servei al segle XXI.El dia que l’edifici va tornar a ser de titularitat municipal, vam poder constatar l’estat deplorable i insalubre de l’equipament i ràpidament vam endegar diverses actuacions. Vam revisar tota la instal·lació elèctrica, vam canviar bombetes que feia molts anys que no funcionaven i vam encendre tots els llums. Vam executar treballs de neteja intensiva per higienitzar l’equipament.

Hem eixamplat la vorera de l’entrada per l’avinguda Catalunya per millorar l’accessibilitat i aviat pintarem totes les instal·lacions per recuperar la dignitat d’una infraestructura abandonada per l’empresa concessionària i els antics responsables municipals.Ningú pot negar que a Lleida mancava una estació d’autobusos en condicions dignes. Com ja vam dir a l’inici del mandat, ens mereixem una estació nova, en una ubicació que afavoreixi i faciliti la intermodalitat i adaptada als serveis actuals. Per això vam iniciar les converses amb la Generalitat per redactar un projecte viable per a una nova estació i hem aconseguit una inversió de més de 30 milions d’euros per fer la millor estació d’autobusos de Catalunya.

A més, donarem ús i, per tant, conservarem un patrimoni emblemàtic de la ciutat com són els antics magatzems ferroviaris, també anomenats Docs. Un patrimoni, per cert, degradat fins a l’extrem i sobre el qual ningú va tenir cap cura tot i tractar-se d’un Bé d’Interès Local. I torno al començament.

L’antiga estació d’autobusos o els edificis dels Docs són mostres evidents del rendiment de comptes deficitari per part dels antics governs de la ciutat en relació amb el nostre patrimoni. I no són les úniques. Podríem parlar de la Torre de Moredilla, de la Torre Patriot, de l’Estació de la Vilanoveta, de les muralles de la Seu Vella, del turó de Gardeny, del Molí de Cervià, de les Termes de Remolins, i de tantes i tantes joies lleidatanes que no han merescut ni la més mínima cura durant molts anys.Ara sembla que el passat no existeixi i que tota la responsabilitat recau sobre els actuals gestors.

Està clar que no disposem del temps ni dels diners de què disposaren els antics governs de la ciutat, però tot i així els asseguro sense cap dubte que acabarem la legislatura deixant el patrimoni de Lleida i les seves finances millor que com el vam trobar. I tinc el ple convenciment que el futur és esperançador. Després de molts anys d’estancament, la nostra ciutat mereix fer un salt qualitatiu.

En els propers mesos veuran la llum molts projectes en els quals hem cultivat la llavor d’esperança de futur per a Lleida. Perquè nosaltres no som els de “per a Lleida ja està bé”, som els que defensem “el millor per a Lleida”.