Per al Suprem la gestació subrogada és contrària a l'ordre públic

El passat dia 31 de març la Sala Civil del Tribunal Suprem va dictar la sentència del Ple número 277/2022, manifestant que els contractes de gestació per substitució són contraris a l’ordre públic. El Ple de la Sala Primera del Suprem ha resolt el recurs de cassació interposat pel Ministeri Fiscal contra una sentència que reconeixia la filiació materna d’una mare no biològica sobre un menor que havia nascut per gestació subrogada a Mèxic. En el contracte de gestació per substitució hi havia intermediat una agència.

Practicar la gestació subrogada no és legal a Espanya. Segons l’article 10 de la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida, serien nuls de ple dret tots els contractes pels quals es convingui la gestació –amb o sense preu– a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant. No obstant hi ha persones que es veuen abocades a la utilització d’aquest mètode per tenir un fill.

En tal cas han d’anar a països estrangers on es realitzen aquests mètodes reproductius d’acord amb la legislació interna de cada un d’ells. Són estats com els EUA, Canadà, Ucraïna, Rússia, Mèxic, entre d’altres. Per al Suprem, tant el menor com la mare biològica són tractats com a objectes, la qual cosa atempta contra els drets fonamentals inherents de la persona humana.

En aquests contractes s’imposen obligacions i limitacions que afecten l’autonomia personal i integritat física i moral de la gestant, la qual cosa és incompatible amb la seua dignitat. També vulneren la Convenció dels Drets del Nen i la nostra pròpia constitució.L’Alt Tribunal veu com a única via possible, perquè sigui reconeguda la relació filial mare-fill, l’adopció, i això amb l’objecte de la preeminència de l’interès superior del menor, així com dels drets fonamentals d’aquest i de la mare gestant. D’una altra manera, els seus drets resultarien lesionats, cosa que facilitaria l’activitat de les agències d’intermediació en les gestacions per substitució, ja que suposaria l’assegurança, per als seus potencials clients, d’un reconeixement pràcticament automàtic en el nostre estat de la filiació resultant del contracte de gestació subrogada.

I això suposaria una contradicció, ja que, “malgrat la vulneració dels drets de les mares gestants i dels mateixos nens, tractats com si fossin simples mercaderies, i sense ni tan sols comprovar-se la idoneïtat dels comitents per ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat sobre el nen”, es reconeixeria l’esmentada relació maternofilial.En la seua anterior sentència 835/2013 ja va manifestar que aquest tipus de contractes vulneren tant els drets fonamentals de la mare gestant com del nen gestat, i són contraris a l’ordre públic.Vist el panorama actual, i en el cas que vosaltres us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui informar-vos i defensar els vostres drets adequadament.