La pensió de viudetat i parelles de fet

En primer lloc, descriurem el que s’entén per parella de fet i pensió de viudetat. La parella de fet consisteix en la convivència pública i estable entre dues persones de distint o igual sexe, amb interessos comuns a desenvolupar una vida familiar i que a diferència del que passa amb els matrimonis, les parelles de fet hauran d’inscriure’s en el Registre d’Unions de Fet i no en el Registre Civil. La pensió de viudetat consisteix en una prestació econòmica que concedeix l’Estat a una persona que ha mantingut una relació matrimonial o de parella de fet amb algú ja difunt.

En segon lloc, intentarem detallar el recorregut de la jurisprudència per conèixer els requisits que s’han de tenir per percebre l’esmentada pensió. La convivència, els fills en comú o l’adquisició d’un habitatge són mitjans adequats per acreditar l’existència d’una parella de fet i, per tant, són mitjans probatoris suficients, per percebre una pensió de viudetat? Per part de l’Administració, no és el mateix estar casat o inscrit com a parella de fet que no estar-ho, encara que dues persones puguin acreditar amb un altre tipus de documentació que van passar mitja vida junts; si no han complert el tràmit d’inscripció en el registre oficial corresponent, no podran percebre determinades prestacions.El Tribunal Suprem en sentència de 24 de març d’aquest any i prenent com a referència les resolucions del Tribunal Constitucional, tornant a la doctrina del registre després d’una sentència que va admetre com a prova l’empadronament, ha sentenciat que cal exigir a les parelles de fet un certificat de la seva unió, davant del registre municipal o autonòmic, per poder accedir a la pensió de viudetat després de la mort del cònjuge, desestimant d’aquesta forma el recurs de cassació presentat per una dona a la qual l’any 2019 es va denegar la pensió de viudetat per aportar un certificat d’empadronament, però en cap moment va poder demostrar la seva inscripció com a parella de fet, de conformitat amb la llei de classes passives. El Tribunal Suprem rectifica la resolució de 7 d’abril del 2021, en què va validar la pensió sense que la parella estigués inscrita en algun registre.

En aquella ocasió, els jutges van donar per acreditada l’existència d’aquests llaços en la parella que només tenia un certificat d’empadronament en el mateix habitatge, demostrant que vivien en idèntic immoble. El Tribunal, en aquesta sentència de l’any 2021, indicava que per accedir a la pensió esmentada, la prova de l’existència de la parella de fet podia acreditar-se de dues formes: a) per la inscripció de la unió en el registre autonòmic o municipal 2 anys abans de la defunció, o b) també mitjançant un document públic. L’aportació d’aquest document es va interpretar com si s’obrís la porta a un certificat d’empadronament o qualsevol altre mitjà de prova, vàlid en dret, sempre que pogués demostrar la convivència de manera inequívoca, encara que la parella de fet no estigués inscrita en cap registre.

L’Alt Tribunal aclareix que aquesta sentència de l’any 2021 va ser una excepció (es donaven circumstàncies molt particulars: la persona que reclamava la pensió havia estat sempre mestressa de casa i no tenia ingressos propis) i torna a exigir la inscripció en el registre de parelles de fet, respectant exclusivament els requisits de l’Article 38,4 de la Llei de Classes Passives del 1987. Per tant, el Tribunal indica de forma clara i concloent que la prova de l’existència d’una parella de fet només pot acreditar-se per la inscripció en un registre específic, autonòmic o municipal del lloc de residència.