Jaume Mateu Reig, un granjolí exemplar

El dijous passat, 5 de maig, la Granja d’Escarp inaugurava l’ampliació del pati de l’escola, una actuació que s’ha pogut dur a terme gràcies a la donació desinteressada que un veí del poble, Jaume Mateu Reig, va fer d’un solar de la seva propietat. Va ser un acte força emotiu que va aplegar nens i nenes, gent de la comunitat educativa i veïns i veïnes del poble, i durant el qual el Jaume, una persona molt senzilla i discreta, es va quedar gairebé sense paraules davant les mostres d’agraïment que va rebre per part de tothom. El cert és que la generositat del Jaume és un exemple per al poble en particular i per a la societat en general.

Perquè, més enllà de la donació d’un solar, molt més enllà dels 200 metres quadrats que ha guanyat el pati de l’escola, ens queda una lliçó de vida que feia temps, massa temps, que la Granja d’Escarp tenia pendent. I, si em permeteu, ara us explicaré per què ho dic.A ningú no se li escapa que l’educació és un element clau en el desenvolupament de les societats. És per això que, en pobles petits com el nostre, és bàsic comptar amb una escola potent, que sigui referent en qualitat i serveis.

Aquesta necessitat topa, entre altres obstacles, amb el mal finançament dels ajuntaments modestos, que normalment disposem de pocs recursos per invertir en l’escola. Malgrat aquestes mancances, i amb el convenciment d’allò que us exposava abans sobre la necessitat de tenir una escola potent, l’actual equip de govern de la Granja d’Escarp sempre ha intentat destinar-hi el màxim de recursos possibles. Va ser així com des del primer any vam creure imprescindible reobrir la llar d’infants i, amb el suport del departament d’Ensenyament, vam fer obres de renovació de les aules i un menjador escolar nou, per citar alguns exemples.Sobre la taula teníem pendent, concretament des de l’any 2009, la donació que el Jaume Mateu havia fet d’aquest solar per ampliar el pati.

Aquesta actuació, però, no era considerada com a prioritària pel departament d’Ensenyament, que s’emparava en el fet que no suposava una millora substancial per al dia a dia del servei educatiu.En aquesta valoració entenc que hi havia una variable que, en no figurar dins les taules de prioritats educatives, no s’havia tingut en compte, però que considero que havia de passar pel davant de totes les altres: l’exemplaritat i l’agraïment.Perquè, deixant en el calaix de l’oblit aquella donació feta el 2009, estàvem perdent una oportunitat immillorable per donar un exemple, una veritable lliçó, a tota la comunitat educativa i a tot el poble. I és que hem mostrat que, avui dia, encara que sembli impossible, hi ha gent que fa donacions, altruistes i desinteressades, i les fa fins i tot sense tenir, com és el cas del Jaume, un lligam molt estret amb l’escola. És per això que l’acte de dijous passat va ser emotiu i al mateix temps educatiu, perquè tot un poble, ajuntament, veïns i veïnes, pares i mares, mestres i alumnes (sobretot els alumnes, que són el futur del nostre poble i cal educar-los amb uns valors) vam donar les gràcies al Jaume.Un agraïment que, aquí i ara, repeteixo i faig públic, davant un gest que no només ha millorat el dia a dia de l’escola, sinó que ens ha demostrat que les grans persones són aquelles que són generoses sense esperar res a canvi.

Actuacions com la del Jaume Mateu eduquen les persones i les milloren en valors. Els nens i les nenes de la Granja d’Escarp així ho van aprendre dijous passat, com també van aprendre que la gent és agraïda. I és que en el pati de l’escola més petita també es poden aprendre les lliçons més grans.