Inverteixin en infermeres, inverteixin en Lleida

Molt ha plogut des d’aquell primer 12 de maig, quan el Consell Internacional d’Infermeres (CIE) cridava a la celebració del Dia Internacional de la Infermera. Per contextualitzar us diré que corria l’any 1965 i la data escollida anhelava la inspiració i projecció de la infermera britànica Florence Nightingale –impulsora de la infermeria moderna– nascuda el mateix dia, cent quaranta-cinc anys enrere. Tota una declaració d’intencions a la qual ens sumàvem totes les infermeres del món i que va culminar el 2020 amb la celebració de l’Any Internacional de la Infermera i de la llevadora (en plena pandèmia) i aquesta vegada amb el reconeixement afegit de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’aval de l’Assemblea de les Nacions Unides.

“Que importants, les infermeres!”, pensareu. Doncs sí, sens dubte ho som. Però no perquè ho diguem nosaltres, l’OMS o l’ONU. Principalment, perquè ho diu la dona que, embarassada, acudeix a la nostra consulta i la qual després atenem també al part. Ho sent aquest mateix nadó que cuidem i acompanyem mentre creix i que, anys després i ja adolescent, ve a veure’ns perquè no es troba bé o, en el millor dels casos, simplement té dubtes sobre algun tema relacionat amb la seva salut i valora el nostre consell. En la vida adulta, ho diu el qui continua trucant a la nostra porta i al qual veiem més o menys, segons com es trobi.

Mentre, entre visita i visita, coneixem la tercera i, potser, fins i tot la quarta generació de la seva família. També pensarà que som importants quan comencin les xacres (vetllarem perquè siguin les menys possibles) i ens vegem amb més freqüència: una recepta, una cura, uns dies hospitalitzat, una visita domiciliària.. Tant se val l’edat que tingui i on estigui, sempre hi haurà una infermera al seu costat.

O no. La província de Lleida comptava el 2021 amb 2.483 infermeres i infermers. Amb 436.352 habitants, la xifra es tradueix en una única professional per tenir cura de 176 persones.

Si aprofundim en l’aritmètica d’un territori extens com és el nostre, infermera (una) i pacients (176) es dispersen en una àrea de 4,91 km2 –1,55 km2 a Girona, 1, 47 km2 a Tarragona o 0,21 km2 a Barcelona–, fet que suposa una pèrdua important del temps de cura de la infermera entre trasllat i trasllat.Encara que el disseny de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) intenta pal·liar aquesta disfunció tenint en compte les isòcrones (la relació temps-distància d’un usuari/ària al seu centre de salut de referència), no n’hi ha prou. La distància de les zones més despoblades, amb una població cada cop més envellida i amb limitacions de mobilitat, condiciona la freqüència de les visites, el seguiment del seu estat de salut i redueix l’adherència (continuïtat) dels tractaments que moltes vegades s’abandonen per la dificultat per desplaçar-se al centre de salut. A zones més poblades, el problema, encara que diferent, persisteix.

Aquí la sobrecàrrega de treball és més gran i l’usuari/ària accedeix a un servei de salut, de vegades, sobrepassat.És urgent auditar els indicadors quantitatius i qualitatius del model de salut, i, molt especialment, els que afecten les infermeres. Tan greu i estructural és la situació que aquest 12 de maig, el CIE crida els governs a “invertir en infermeres”, alhora que demana que “es respectin els seus drets per garantir la salut global”. El món troba en la Infermeria el gran gruix dels treballadors de salut, però no hi inverteix; de fet som la víctima perfecta de les retallades: més col·lectiu igual a més estalvi, però també més impacte en la ciutadania.

No reconeixement de la nostra categoria professional i salari (tots dos per sota de la nostra qualificació), vets al desenvolupament de les nostres especialitats infermeres, horaris i condicions laborals que ens neguen la imprescindible conciliació formativa i personal en un col·lectiu altament feminitzat (85% de les infermeres som dones).. I un fil de greuges interminable i insostenible que, a més, ens ignora en els llocs de decisió i de lideratge en salut.Com a infermeres i infermers de Ponent, traslladem la petició als governs i administracions de casa nostra: “Inverteixin en infermeres, inverteixin en ciutadania, inverteixin en Lleida.”