I llavors va arribar Chanel

I va arribar de forma huracanada, desacomplexada i sí, professional, molt professional. I el millor de tot és que els mateixos que la van criticar de forma inhumana a lesarxes per això mateix, després es van afegir hipòcritament al carro del triomf i la van lloar descaradament. Res nou sota el sol.

El món és ple d’oportunistes que s’apunten a un projecte quan aquest triomfa pujant a l’esquena d’aquells que s’han deixat la pell per reeixir. Disciplina draconiana, talent, moltes hores d’esforç i una voluntat fèrria. Les bases del triomf estan forjades amb aquests i altres elements.

Uns elements que no van agradar gens a un ampli espectre polític i que es va saldar amb un dels exercicis més absurds i cínics que he vist en molts anys.Recordem com, després del Benidorm Fest del qual va sortir elegida com a representant espanyola a Eurovisió, CCOO va denunciar irregularitats i va sol·licitar que es deixés sense efecte l’elecció de la cançó. Al Congrés dels Diputats, Galícia en Comú i BNG van demanar explicacions sobre l’elecció del jurat i la seua decisió. El mateix va fer el Partit Popular, que va sol·licitar les votacions desglossades del jurat.

El PSOE va carregar contra la cançó dient que era un al·legat a la prostitució i va demanar de canviar la lletra. I el tema de Podem apostant per les mamelles ja va ser de traca, i com no des d’ERC Gabriel Rufián també va malparlar del sistema de votació.Però va la noia, i no només omple el pavelló d’Olesa de Montserrat de 1.400 persones entregades fent pública ostentació del seu suport a la cantant i de les seues banderes espanyoles, sinó que a més queda tercera al festival. I endemés vestida amb un espectacular vestit inspirat en les jaquetes toreres i una posada en escena impressionant.

I a sobre va i ho celebra passejant bandera rojigualda.I és clar, tots els polítics que l’havien posat a caldo abans del tercer lloc pitgen el fre, derrapen i fan un gir de 180 graus per apuntar-se al dolç triomf a veure si poden rascar una mica de popularitat o likes a les xarxes. Unes xarxes de les quals es va haver d’absentar la cantant per la turra immisericordiosa que estava rebent, recordem. Tot i així no tots els polítics la van felicitar, sens dubte.

Els pertanyents a partits separatistes callats, perquè una cubana, per molt que visqui a Olesa de Montserrat des de petitona, no es mereix pedigrí català si parla i canta en espanyol i llueix bandera als festivals.I a mi, que això d’Eurovisió la veritat és que ni em va ni em ve, m’està resultant molt divertit veure com els mateixos que diuen que treure una mamella empodera la dona, s’indignen perquè Chanel tregui cul, que això és cosificant, ja se sap. I veure com els hipòcrites queden retratats a base de bé. El que ja no em fa tanta gràcia és veure quants esforços han dedicat alguns dels nostres representants polítics a aquest joc pendular de crítica i lloança.

Però en fi, allà queden els mems, allà queda el tercer lloc i allà queda Chanel. Desacomplexada, lluitadora i triomfadora. Això és empoderament.