Espais prohibits

Es nota que ha començat l’estiu abans de temps i no només per l’increment de les temperatures a Lleida, sinó també per l’augment del nombre de persones que gaudeixen de les places, els espais públics i les zones verdes de la ciutat. Tenir una plaça o un petit parc al barri és ideal, i si compta amb bones ombres per refugiar-se de la calor o una font d’aigua, és ja tot un luxe. Però ni a les places ni als parcs no és tot ideal.

Coincidint amb el bon temps, places, jardins i espais públics acullen concerts i esdeveniments en els quals la falta de consciència cívica pot apreciar-se en el tracte dels residus que es generen, i també en els decibels que es fan servir, la qual cosa representa un trencament en el son dels habitants dels habitatges més propers. L’equilibri que ha de presidir entre el dret al descans i el dret a la festa es trunca quan tot es concentra en els mateixos espais i zones de la ciutat. És el que ha succeït a la passada festa major de Lleida.Però els dies de festes majors i esdeveniments assenyalats passen, i la ciutat recupera la seua normalitat, recupera els espais per a tothom: per als grans, per als més petits, per als joves, per a les mascotes i els seus amos i per als que busquen i troben a les places i zones verdes un refugi on disfrutar del seu temps lliure i de lleure.

Les places i els parcs infantils són espais lúdics i de joc. De diversió i socialització de petits i joves, on pares i avis poden disfrutar en família. De tots els parcs infantils i places que hi ha a Lleida, sorprèn que en més d’un centenar estigui prohibit jugar a la pilota.

I aquesta passada setmana se n’ha afegit un més a la llista, la plaça dels Drets Humans al barri de la Bordeta, que s’ha convertit en un espai prohibit per practicar amb la pilota. La indignació a les xarxes i entre els veïns del barri no s’ha fet esperar. Perquè tots hem estat nens i tots hem jugat a la pilota.

I ho hem fet sense fer mal a ningú. Encara que es veu que per a la Paeria fan més mal els nens jugant a la pilota que els botellons, el vandalisme o els actes incívics. Les raons que al·leguen per prohibir el joc en aquesta plaça no són ni creïbles ni versemblants.

I si es prohibeix el joc en una plaça, el més normal és habilitar espais on les criatures puguin jugar i fer esport, no? En comptes de prohibir, cal oferir alternatives i solucions a la falta d’espais esportius a determinats barris. I els que hi ha, cuidar-los millor. Els poso un exemple: la pista esportiva del barri de la Mariola, on sí que es pot jugar a futbol.Al grup de Ciutadans portem més de dos anys insistint que es repari d’una vegada la tanca que està destrossada i desapareguda en un bon tram perquè allà sí que es causen danys als vehicles aparcats i molèsties als vianants.

Però el regidor d’Esports, com qui sent ploure. No sé si la veurem reparada algun dia, o si els veïns dels barris més desfavorits podran disposar d’equipaments esportius públics adequats o alternatius per a la pràctica d’esport. De moment, ja ha quedat clar que amb aquest govern a la Paeria, ni els carrers ni les places no són de tothom, ni tots els ciutadans són iguals ni tenen els mateixos drets.

És necessari un canvi, i aquest canvi serà possible d’aquí a un any. Pel bé i per al bé de tots els lleidatans.