SEGRE

CIUTAT D'IDEALS

Política i moral de l'avortament

Exdirector de la fundació banc dels aliments
comarques de Lleida

Política i moral de l’avortament

Política i moral de l’avortamentSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Segurament, si hi ha una qüestió que genera més dificultat de trobar consens a nivell social és l’avortament. Com poden dialogar des d’un punt de vista moral dos persones si una creu que la vida humana neix en el moment de la concepció i l’altra parla en termes de viabilitat fetal. És un diàleg que si no s’articula adequadament pot portar a la confrontació.

I com tot tema no resolt, de tant en tant emergeix en clau de conflicte en el debat públic. En les darreres setmanes hem vist com als Estats Units, on hi ha una majoria social que recolza el dret de la dona a l’avortament lliure fins a les 24 setmanes, el Tribunal Suprem podria capgirar la sentència del cas Roe contra Wade que va concedir el dret federal a l’avortament. També a l’Estat Espanyol, amb l’aprovació de la llei que permetrà l’avortament sense permís dels pares a partir dels 16 anys.I com hem d’afrontar aquest debat des d’un punt de vista moral i polític? Primer ens caldria diagnosticar bé quina és la realitat social i entendre que ja no hi ha discursos morals predominants.

Als EUA, per exemple, veiem com algunes associacions catòliques es posicionen al costat dels pro choice i associacions laiques han optat per posicionar-se seguint els postulats pro life. A Catalunya i a l’Estat Espanyol el catolicisme conservador ha deixat d’imposar un únic discurs moral després de moltes dècades de predomini social, que ha de conviure amb altres ètiques religioses o no religioses. Per exemple, determinades interpretacions islàmiques determinen que no es pot parlar de vida humana fins als 120 dies.

Però ha estat sobretot l’auge del feminisme i la defensa del cos de la dona que han generat un corrent d’opinió majoritàriament favorable a l’avortament. Es pot trobar un denominador comú, un consens social, que permeti generar marcs legals neutrals. En base a quin criteri? Sembla raonable que en un context plural com l’actual el dret de cadascú a escollir sigui l’única opció que permeti construir aquest consens.

Ara bé, escoltàvem l’arquebisbe Omella advertir el legislatiu espanyol que no posés la política en qüestions morals. En quines qüestions? O en quina moral, millor dit? Potser hem de preguntar-nos si no caldria d’una vegada per totes que les qüestions morals, o d’una determinada moral, deixin d’envair la política.

tracking