La bretxa de la desigualtat creix

El 15 de juny, les tres Càritas diocesanes de la província de Lleida (Lleida, Urgell i Solsona) hem presentat la memòria de l’any 2021, un any difícil, tot i que ja no vàrem ser objecte de confinaments. Malgrat això, les diferents onades pandèmiques van suposar situacions complicades de gestionar per a un nombre important de persones i de famílies de les nostres terres. Enguany, el moment de fer balanç de la nostra acció durant l’any 2021 ha coincidit amb la publicació de l’informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya.

L’informe ens posa de manifest que l’exclusió social no és només la falta de diners, sinó l’acumulació de dificultats que suposen un allunyament de l’espai central de la societat i que la seva manifestació és multidimensional, destacant les dificultats en el consum, l’habitatge, la salut, l’educació i la feina, i mostrant experiències de conflicte social, aïllament personal i manca de participació política.En termes evolutius, en els darrers anys, els nivells d’integració plena han caigut de manera considerable, i representen un 33,1% de la població catalana, mentre que els altres nivells han augmentat, com són la integració precària (fins a un 37,8% de la població), l’exclusió moderada (13,6%) i l’exclusió severa (15,5%). El 29,1% de la població catalana es troba en nivells d’exclusió, moderada o severa, suposant un augment en els darrers anys sense precedents. La crisi de la Covid-19 ha aprofundit i incrementat la bretxa de la desigualtat a la nostra societat.En aquest context, les Càrites diocesanes hem pogut copsar que la recuperació econòmica i social viscuda l’any 2021, després del confinament i de les onades pandèmiques més profundes, ha estat més complicada a nivell local que global.

Tot i que la informació econòmica i social transmesa pels mitjans de comunicació oficials i de major ressò mediàtic ens han estat transmetent els resultats positius dels esforços emprats per reduir els efectes negatius de la crisi sanitària sobre l’economia i els afers quotidians de la població, la realitat viscuda per nombroses famílies i persones ha posat de manifest la intensificació de les desigualtats, trajectòria que hem estat denunciant en els darrers anys i que confirmem un any més. Hem hagut d’incrementar els nostres esforços, no només econòmics sinó, sobretot, humans. La nostra tasca es caracteritza per l’acompanyament a les persones i famílies que requereixen el nostre suport.

La resposta d’ajudar econòmicament a finançar despeses la complementem amb l’acompanyament necessari per gestionar la precarietat existencial de la població atesa pels nostres serveis d’acollida i atenció individualitzada.De totes les situacions de vulnerabilitat a les quals hem estat fent front durant l’any 2021, i que perduren en l’actualitat, voldríem destacar-ne tres. D’una banda, l’atenció a les persones grans. Els nostres programes de cura i atenció a les persones han hagut de fer un esforç especial per atendre les necessitats de les persones de major edat perquè el seu estatus econòmic, social i relacional s’ha anat deteriorant en els darrers anys.

Existeix una falta d’atenció suficient en les polítiques socials per a la cura i atenció d’aquest col·lectiu que amb el pas dels anys va guanyant terreny en la demanda assistencial. No podem deixar a la seva sort la solució a l’atenció de les seves necessitats a causa d’un major deteriorament existencial. En aquest apartat, també voldríem destacar l’acompanyament que hem dut a terme a les nostres persones voluntàries, majoritàriament d’edat avançada, que en aquests anys pandèmics no han pogut participar en les nostres actuacions per motius de salut o de prevenció sanitària.

Malgrat que bona part d’aquestes persones que formen part de la nostra identitat més preuada han vist limitada la seva dedicació als serveis de la nostra entitat, no les hem desvinculat del nostre projecte.En segon lloc, hem hagut d’incrementar la despesa en atencions bàsiques, sobretot en referència a la llar i al seu manteniment. Els nostres pressupostos en aquests programes han augmentat. Al major nombre de situacions de necessitat, cal destacar l’augment dels preus dels recursos més bàsics que ha patit i segueix patint el nostre país.

Les dificultats que aquesta circumstància generen són molt més intenses per a les persones i famílies més vulnerables. La nostra societat ha de prendre consciència d’aquesta circumstància i els nostres dirigents polítics l’han d’incloure com a prioritària en les seves agendes.Finalment, hem incrementat els recursos econòmics i humans en la potenciació de les accions en l’àmbit de l’ocupació. Hem intensificat i augmentat els programes dedicats a l’atenció i acollida laboral, així com l’increment del nombre d’empreses d’inserció i de les activitats que aquestes realitzen per a donar oportunitats a les persones amb dificultats d’inserció laboral en les empreses ordinàries.

Tanmateix, volem destacar que les situacions de pobresa en el treball tenen una major presència. Persones amb experiència laboral i que viuen dels seus salaris no tenen suficients ingressos per poder finançar les seves despeses habituals de subsistència, amb el que necessiten un complement i suport institucional (públic o privat) per dur una vida digna. Un altre repte per l’agenda política.Segons el Model d’Acció Social de Càritas, tota persona ha de ser la veritable protagonista de la seva experiència personal i del seu procés de canvi, gaudint de les oportunitats per decidir i executar allò que vol i què no vol.

Hem de ser capaços d’aconseguir-ho davant les injustícies que afecten la dignitat de les persones. El nostre ideari cristià ens empeny a mantenir-nos fidels al nostre projecte d’estar al costat de les persones més febles de la nostra societat per fer-les protagonistes de la seva pròpia existència. Gràcies a totes les persones que formen part del nostre projecte: treballadores, voluntàries i col·laboradores.

Aquest entramat de treball i solidaritat és d’èxit. Us convidem a participar-hi!