Raphael. Mític!

Bé pels programadors per haver confeccionat un cartell musical apte per a tots els públics i edats. També per haver escollit un marc incomparable com el de la Seu Vella per instal·lar tan imponent escenari. Agraïment, a més, al patrocinador San Miguel –la cervesa Magna del qual ha batejat aquest festival– per apostar per la música en viu i per un esdeveniment que esperem que compti amb moltes edicions més.

Així per començar fort i en gran, el retorn a la nostra ciutat, deu anys després, de Raphael, una de les personalitats en actiu més importants de la música hispànica que, des de fa més de sis dècades i de forma ininterrompuda i indiscutida, ocupa un dels llocs preeminents en l’escalafó del gènere melòdic. Acompanyat d’una banda imponent de deu músics i un trio de suport vocal, el cantant de Jaén va saltar a l’arena vestit de la seua negra habitual i va obsequiar la concurrència, entregada des del minut zero, amb una selecció de més de trenta cançons i dos hores generoses d’espectacle que no van deixar ningú indiferent. Al principi, ho reconeixem, vam patir per la seua veu que semblava vacil·lant, malgrat que va ser un miratge auditiu, ja que quan va escalfar de gola, a la tercera o quarta cançó, va sortir a col·lació aquest artistàs sense parió i de ben guanyada fama i èxit.

Si que és veritat, amb un bagatge discogràfic com el seu, tan imponent i de més de cinquanta àlbums a la motxilla, que l’espectador no trobarà el seu repertori a mida, ja que quedarà sempre al tinter alguna preferida personal. Però si diem que entre els temes que van poder escoltar-se a Lleida hi havia clàssics seus de Manuel Alejandro o populars llatins, com Digan lo que digan, Mi gran noche, Estuve enamorado, Llorona, Hablemos del amor, Ave María, Cuando tú no estás o tot aquest repertori que el compositor de Jaén va crear per a Rocío Jurado i que Raphael va “heretar” després de la desaparició de la diva coplera, a saber, En carne viva, Como yo te amo o Estar enamorado es, entre algunes més, conclourem que la sessió va ser esplèndida des de tots els punts de vista i els setanta-nou anys de Raphael pel que fa al seu estat de salut artístic també van estar a l’altura. Mític!