La Lleida que m'estimo

La Lleida que m’estimo és la Lleida segona capital de Catalunya, la Lleida que vol recuperar el riu i els Camps Elisis, la Lleida que s’identifica pel seu patrimoni, la Lleida que té la Seu Vella com a principal baluard, la Lleida que és segura, que és cívica, que és neta, que cuida els seus barris i que genera oportunitats. Una Lleida que tingui lideratge, que sàpiga buscar aliances i que sigui escoltada. Aquesta és la Lleida que volem recuperar després de l’experiment fracassat del bipartit d’ERC i Junts, que ha contribuït a la pèrdua d’identitat i que no resol els problemes que té la ciutadania.

Això és el que hem exposat en l’últim debat sobre l’Estat de la Ciutat, que ha tingut lloc aquest passat divendres, i en el qual hem posat en evidència que els senyors Pueyo i Postius viuen en un món imaginari, allunyats d’un món real i d’una Lleida més bruta i insegura. La mostra d’això és que, quan l’alcalde surt al carrer, quan se’n va als barris i li expliquen les mancances que hi ha a la ciutat, s’enfada. Té un govern municipal que es gasta 288.000 euros més en sous que en el passat mandat, que s’ha gastat 2,2 milions d’euros amb l’externalització, però que, mentrestant, ha incomplert les seves promeses fetes al Pla d’Acció Municipal.

On té els plans integrals per al Centre Històric i la Mariola? Què hi ha fet en habitatge i per regenerar els espais urbans? Diuen que reparar les piscines de Gardeny costaria 100.000 euros, però se’n gasten 144.000 perquè una empresa faci un pla de participació ciutadana, que podrien haver fet els tècnics municipals, sense necessitat d’externalitzar-lo. Per tant, no vol dir que no tenen diners sinó que es tracta d’una qüestió de prioritats. Va dir que faria un Pla Estratègic de Patrimoni, però no ha avançat amb la candidatura de la Seu Vella a Patrimoni de la UNESCO, li cauen les muralles i ha deixat enderrocar l’Estació de Vilanoveta.

És inadmissible que més d’un any després encara no s’hagin reparat els despreniments als baluards del Rei i de Louvigny i que, a sobre, el Regidor d’Urbanisme ens intenti prendre el pèl amb una roda de premsa per dir que compta amb noves inversions, quan la Diputació de Lleida i la Generalitat ja les havien anunciat fa anys.Què han fet per potenciar el comerç? Com tenen el Pla Estratègic de Turisme? Què han fet per potenciar el riu amb més activitats i per guanyar qualitat mediambiental? Què han fet per fer de Lleida capital de la cultura?, per promocionar els nostres promotors i per atreure el talent creatiu? Nosaltres apostem per una Lleida que s’estima la cultura, la Lleida del Museu Morera –impulsat en el passat govern socialista–, amb el xalet modernista dels Camps Elisis com a biblioteca i com a espai de gaudi per a la lectura. Apostem per una ciutat educadora, amb escoles bressol al barri del Clot, amb l’institut de Cappont i per una ciutat universitària.Vull una Lleida segura per a les dones, els infants i la gent gran. Després de mesos en què el PSC ha vingut demanant un increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana per fer de Lleida una ciutat més segura, ara l’alcalde s’ha sumat a les nostres tesis.

Benvingut sigui, encara que amb retard. Tant de bo ho hagués fet també per acceptar i treballar plegats en un Pacte per al Civisme, que vam presentar fa tres anys. Cal ordre i tolerància zero per acabar amb l’incivisme a la ciutat de Lleida.També vull una Lleida verda, amb corredors verds que uneixin els barris, boscos urbans com el de Cappont, una veritable xarxa municipal de transport públic, amb millors i més freqüències i un impuls per a la Rambla Ferran.

Tot això ha de complementar-se amb una Pla de Rodalies de Lleida, amb horaris i freqüències competitius, que l’alcalde és incapaç d’exigir a la Generalitat. La seva falta de lideratge li ha impedit establir aliances amb Barcelona, amb Madrid i Aragó. No és escoltat perquè està desaparegut.

L’experiment ha fracassat i nosaltres volem una altra Lleida. Estem preparats per tornar a liderar aquesta ciutat.