COL·LABORACIÓ
La irrellevant espurna que comença els incendis
Cada cop que hi ha un incendi l’espurna que l’inicia és motiu d’investigació. És una de les primeres preguntes que ens fem quan el foc crema i amenaça el nostre territori. És important aclarir si l’incendi ha estat fortuït o provocat, originat per la natura o per l’home. Esbrinar la causa de l’incendi ens aportarà la informació de l’origen de l’incendi en un lloc i una hora. Però aquesta informació té la importància que havia tingut per als nostres avis? No, avui l’origen directe de l’incendi ha caigut en la irrellevància. L’espurna és irrellevant. No pas les causes. L’espurna irrellevant pot ser un llamp, pot ser una cigarreta, pot ser una línia elèctrica.. fins i tot pot tenir l’origen en les tasques al camp (si és aquest cas trobarem un pagès o pagesa que avisarà immediatament).
Avui l’espurna és irrellevant justament perquè coneixem sobradament les causes de la propagació dels incendis dels nostres dies. Aquestes causes sí que són rellevants perquè ens interpel·len més que no pas l’espurna. La massa forestal a Catalunya ha crescut al nivell de l’època medieval d’ençà dels anys setanta. L’abandó de la tradicional vida al camp i als boscos, el despoblament, el canvi climàtic amb l’augment de les temperatures i les crisis de sequera ens fan més vulnerables que mai. Els bombers miren de preparar-se en la lluita contra incendis, diuen que de sisena generació, uns incendis que no tenen res a veure amb els de l’època dels nostres avis. Per més mitjans d’extinció que tinguin, saben que aquesta lluita està perduda.
Els incendis d’estiu s’apaguen a l’hivern, ara tothom ho diu. Però les polítiques de gestió forestal, agrícoles i ramaderes han de ser decidides. Més encara: l’incendi de la Ribera d’Ebre del 2019 va fer arribar a l’opinió pública que només la pervivència del mosaic agroforestal i les pastures impedirà que se’ns cremi el país. Vol dir polítiques agràries, tan necessàries per a la seguretat alimentària com per a la conservació del territori ric, divers i verd que coneixem fins ara. S’ha de pensar en la pagesia tot l’any. En canvi, l’abandó de l’activitat agrària (des del 2009 s’han perdut prop de 6.000 explotacions a casa nostra) i l’envelliment de la pagesia (el 41% dels caps d’explotació estan en edat de jubilació) posen de manifest que els últims anys no s’han endegat les polítiques que requereix el sector agrari. Castigat per uns preus baixos i manca de poder de negociació a la cadena alimentària, manca de suport fiscal amb uns costos desbordants, model depredador i especulatiu de la terra i, entre altres, manca de serveis públics a les zones rurals. Per això la pagesia diu prou. Aquí teniu les causes dels incendis d’avui: insuficient suport al camp, desregulació del mercat, polítiques ambientals deslligades de les necessitats de la gent del territori.
Si aquest país no fa una aposta per la pagesia, per un model agrari en defensa dels homes i dones que treballen en l’activitat agrària i forestal, que són garantia de presència de població vinculada als cicles naturals a tot el territori, caurem en la irrellevància de la discussió sobre l’espurna dels incendis. No vull acabar sense dir que, malgrat la pèrdua de pes demogràfic a Catalunya, la pagesia, com sempre, és present en la lluita contra els incendis a primera línia de foc, com aquests darrers dies llaurant els camps davant les flames, i sobretot a través de les Associacions de Defensa Forestal, que no es poden menystenir i que cal seguir impulsant i reconeixent.