COL·LABORACIÓ
L’equip femení del FC Barcelona
Vagi per davant que no soc una persona vinculada a cap equip ni a cap color, però sí als valors que es desprenen del món de l’esport en general i del femení en particular. Posaré com a mirall i exemple a seguir l’equip femení del Futbol Club Barcelona. Escric aquest article posteriorment a la derrota dolorosa del Barça a Torí en la final de la Women’s Champions League, perquè crec que és el moment ideal per tenir una visió més objectiva i global de la història de l’equip i no deixar-se portar per cap tipus d’eufòria.
Fins ara semblava que l’equip femení del Barça era immortal. Però sempre he cregut que l’èxit en el món de l’esport no ens fa invencibles ni invulnerables, ni una derrota ens fa oblidar tota la història obtinguda fins ara, plena d’èxits i conquestes, ni de tot allò que representa l’equip femení respecte a milers de dones i nenes que es veuen reflectides en la identitat del Barça. Aquest equip ha demostrat que s’aprèn més de les derrotes que de l’èxit.
El Barça femení ha evidenciat que sap aixecar-se després d’una caiguda. Que de l’ensopegada i la derrota se n’aprèn. Que és millor fracassar buscant el triomf que deixar de triomfar per la por al fracàs.
Perquè, com deia Pickinson: “Les persones ignorem la nostra veritable estatura fins que ens posem drets.” Mirant la capitana del Barça mentre plora desconsolada a la gespa després del final del partit, confirma la humanitat de l’equip; demostra que el Barça ja té 2 equips de futbol de gran categoria internacional (masculí i femení); corrobora que amb l’equip es pot vibrar i gaudir, però també es pot plorar i patir. Perquè les guanyadores es demostren al no conformar-se amb res (Martínez). Perquè els herois i heroïnes no són els que guanyen, sinó els que lluiten, cauen i s’aixequen.
Aquests són els valors que s’han de transmetre als joves, més que els èxits. Mai s’havia vist el desplaçament de 15.000 seguidors i seguidores en un partit de futbol femení. Mai s’havia vist tanta il·lusió social i esportiva en una societat catalana, resignada aquest any pel que respecta a triomfs esportius.
El Barça femení té un dels currículums més envejables del món esportiu. Va guanyar el triplet l’any passat. Alexia Putellas va guanyar la Pilota d’Or 2021; ha batut dues vegades el rècord d’assistència en partits de futbol femení; ha esgotat totes les entrades per veure semifinals de la Champions.
Malgrat no guanyar-la aquest any, felicitats i ara més que mai. Gràcies pel joc esportiu net que sempre practiqueu. Gràcies, perquè la vostra filosofia és el respecte als equips rivals; gràcies per les lliçons que ens doneu permanentment al no queixar-vos de les decisions dubtoses o discutibles.
Gràcies per felicitar i elogiar l’equip contrari quan guanya. Felicitats, Barça, perquè moltes famílies veuen els vostres partits en un entorn agradable, familiar, proper i amb menys testosterona que els partits masculins d’altres equips de futbol. Felicitats per fomentar la perspectiva de gènere a l’esport.
Sempre havíem pensat que l’esport protagonitzat per dones és més avorrit. Però el Barça ens està ensenyant que el futbol femení pot donar el mateix espectacle i les mateixes alegries o més que el practicat pels homes. Un agraïment especial perquè us heu convertit en uns referents de la societat, trencant barreres d’una societat patriarcal que fins ara havia exclòs les dones del món de l’esport (els valors no són exclusius del món masculí).
Els referents en el món de l’esport ja no són exclusivament masculins, amb líders com Messi; l’equip del Barça ofereix nous referents a nens i nenes que poden ajudar a canviar la percepció que es té de l’esport, la competició o la societat. Us dono molts ànims i moltes gràcies perquè sou un instrument de transformació social; ens heu ensenyat el sentit de la humilitat, igualtat, l’autocrítica; el valor de l’esforç, la responsabilitat, la visibilitat, el respecte, la constància, el treball en equip, la vostra ambició esportiva, la disciplina i la capacitat de superació, uns mèrits avui dia infravalorats. Hem de continuar avançant i lluitant amb l’objectiu de poder saldar algun dia el deute històric que la societat té amb la dona.