L'avern fiscal

La meua foguera de Sant Joan ha estat metafòrica aquest any. No ha fet falta encendre’n una, perquè la flama de l’espoli fiscal que suportem la majoria dels ciutadans ja ha servit com un bon substitutiu. I és que per a alguns el solstici d’estiu significa l’entrada a l’infern.

Les temperatures disparen els termòmetres, la calor es fa insuportable i, per a súmmum, ahir acabava el termini per confessar-te amb hisenda. Ara toca suar la cansalada en comprovar que, aquest any, també et surt a pagar. I s’esfuma la teua il·lusió de tenir una mica de diners al compte corrent abans de l’últim dia de termini per pagar l’impost i poder emportar-se a la família uns dies de vacances.

Doncs aquest any, amb els preus pels núvols, caldrà tirar una vegada més de l’apartament dels sogres o de l’útil remei de posar rumb al poble. Perquè, encara que cada mes més de dos-cents euros surten de la teua nòmina amb destinació a les arques de l’Estat, i mentre t’adones que no has fet més que pagar tributs com l’IVA, l’IBI, l’impost de circulació, el dels hidrocarburs, el del CO2, aquest Govern voraç et reclama més i més.És com la cançó Taxman, dels Beatles: “N’hi ha un per a tu, 19 per a mi perquè soc el recaptador. Si condueixes un cotxe, gravaré el carrer, si proves d’asseure’t, gravaré el teu seient, si et refredes massa, gravaré la calor.

Si fas un tomb, gravaré els teus peus. I no treballes per a ningú més que per a mi.”Per mor d’haver importat la socialdemocràcia europea, aquest país és un infern fiscal. I mentre alguns canalles es riuen dels qui treballem la meitat de l’any per a l’Estat, encara s’atreveixen a posar-se davant dels focus per recomanar creure en les polítiques d’aquests polítics que justifiquen la necessitat dels impostos per satisfer les necessitats col·lectives anunciant ufans els seus paquets de mesures inútils per “sortir de la crisi”.

Quants anuncis van ja? Algú nota alguna millora a la seua butxaca?Estan escurant la classe mitjana perquè es converteixi en proletària i desitgi viure dels ajuts. Així es tindrà un govern tutelat i un vot captiu amb els diners de les classes mitjanes. Tot ben organitzat.

I quan tot el ramat sigui assalariat i integrat al sistema, amb partits populistes per votar a canvi de pírriques subvencions, continuarà pasturant tranquil, en unes pastures fastigoses, sí, però passarà un altre any més i com que l’han suportat, Taxman esperarà somrient l’any que ve.A Lleida tampoc ens lliurem de les grapes de les polítiques paternalistes i ineficients que intenten imposar-nos uns quants governants en nom d’aquest concepte que anomenen “justícia social”. Que sona bonic, però ja no enganyen ningú. Amb eslògans que pretenen sonar amables però que amaguen retrocés, fam i misèria.

Perquè sabem que les anomenades “pujades d’impostos –als rics–” es tradueixen en un augment de preu en el consumidor final, és a dir, el veí que fa l’impossible per mantenir la seua família i el seu negoci dempeus. Els veïns d’aquesta ciutat no necessiten un govern que els digui en què gastar els seus diners. De l’esquerra, no se’n pot esperar res de bo.

Però a Lleida l’espera un esdeveniment molt més interessant que el solstici de l’avern fiscal: el principi de les oportunitats. Només queda un any per poder canviar el rumb d’aquesta ciutat. Ja hem pagat la hipoteca de tenir una ciutat venuda als nacionalistes i populistes, als qui estan en contra de crear riquesa, i en un any podrem treure’ns aquesta llosa de sobre.

Per fi caminarem pels carrers d’una ciutat oberta al creixement, a la prosperitat, a la riquesa. Per fi celebrarem els nous projectes perquè s’acabaran “els estic treballant a pèrdues”. Celebrarem la baixada d’impostos i taxes.

Celebrarem poder passejar pel carrer sense por, amb seguretat. Celebrarem sentir-nos a gust al nostre propi barri. Nosaltres, els liberals, proposem deixar fer, alliberar els individus de les pressions polítiques, de les tuteles i permetre que siguin ells el centre del creixement.

Vull per a Lleida un canvi que permeti tornar a aquesta ciutat l’autonomia de ser la capital que tots els veïns mereixem tenir. Tenim potencial, recursos, capacitat emprenedora i un gran capital humà, només fa falta deixar de cremar les flors en les fogueres i recuperar la nostra llibertat.