No perdem el present

Vivim temps complicats. La crisi econòmica originada per la pandèmia de la Covid-19 ha desembocat en un període d’augment desmesurat dels preus, i la guerra d’Ucraïna, provocada per Rússia, no ha fet més que empitjorar la situació. Aquesta setmana l’IPC ja ha superat els dos dígits.

El cost de les matèries primeres, els combustibles i els subministraments energètics comença a ser escandalós i ja està afectant, i sense dubte afectarà més en un futur immediat, les empreses, les famílies, i en definitiva, les persones. Ja es parla de recessió en termes de producte interior brut i la crisi econòmica que s’albira abans de final d’any serà sagnant. Quan l’activitat econòmica disminueix, el consum s’atura i nombroses empreses i negocis estan obligats a tancar portes.

Molta gent es quedarà sense feina i per tant sense ingressos. I molta d’aquesta gent, en alguns casos unitats familiars senceres, tindran grans dificultats per arribar a final de mes.Això, per desgràcia, passa sempre en situacions com l’actual. No podem tancar els ulls i dir que no sabem què passarà.

Ha passat en altres crisis econòmiques, i amb tota seguretat tornarà a succeir. Les administracions tenim la gran responsabilitat d’actuar amb previsió i també amb urgència per evitar el degoteig de persones, de famílies, que amb tota seguretat es quedaran pel camí. Si no ho fem així hi ha el risc que aviat no hi hagi cohesió social.

És important pensar en les causes de la crisi i en les possibles solucions, sí, però sobretot, cada cop més, en les seves conseqüències.Aquesta ha de ser la gran prioritat: les víctimes de la crisi. Aquells que no tenen veu perquè ningú parla per ells. Malauradament, a la nostra societat, i Lleida no n’és una excepció, tenim persones que venen a treballar sense cap més recurs que les seves mans, dones que són maltractades per les seves parelles, persones sense llar, infants víctimes d’abusos i també persones grans afectades per la soledat i la pobresa.Les administracions han de respondre, com també la societat civil.

Les nombroses entitats del tercer sector són l’enllaç amb els que tenen més necessitats. A Lleida som afortunats de comptar amb una potent xarxa d’entitats socials, cristianes i laiques, que treballen amb persones i famílies en risc de vulnerabilitat social. Elles són l’argamassa, el ciment, que pot cohesionar la nostra societat.

Se les ha de dotar d’eines i de recursos per poder fer front a l’allau de necessitats al qual seran abocades per la crisi econòmica.I, per suposat, la Paeria assumirà el seu paper. La gestió dels temporers durant la campanya de la fruita, el programa d’atenció a les persones en situació de pobresa extrema o sense llar, a les dones maltractades i als infants víctimes d’abusos, la cura de la nostra gent gran que viu sola i sense recursos o els ajuts per a les persones en situació de discapacitat o dependència en són una petita mostra. És per això que hi ha accions que són molt importants i que ens ajuden a ser millors com a comunitat.

Accions com el conveni amb Aigües de Lleida per lluitar contra la pobresa energètica, com l’Edifici Comunitari de Múltiples Usos de propera construcció, com el projecte per acollir persones sense llar a l’edifici de les Josefines, o com la iniciativa de la Conselleria de Drets Socials de les cases d’acollida per a joves maltractats sexualment (de la qual la nostra ciutat en serà pionera) contribueixen a fer de Lleida una ciutat oberta, tolerant, respectuosa amb les diferències, cívica i, en darrera instància, i sobretot, humana.No oblidem, per tant, als que ho necessiten més. L’economia precisarà mesures per ser reactivada, però que no ens passi que per analitzar el passat i preparar el futur ens quedem sense present. Cal aportar recursos per donar una oportunitat d’aixecar-se a qui ha caigut pel camí.

Les persones han de ser el gran objectiu de la política. Solament incorporant tothom aconseguirem superar les dificultats. La Paeria hi serà.

Aquesta és la nostra responsabilitat i l’objectiu que ens mou. Tenim el ferm propòsit de deixar a les futures generacions un model de convivència que superi d’una vegada per totes les vergonyes del passat. Entre tots segur que ho farem possible.