Neurolideratge: l’assignatura pendent

Si analitzem el teixit empresarial de les pimes a Catalunya, ens adonem que el neurolideratge és la gran assignatura pendent avui dia. Podríem definir el neurolideratge com una disciplina de base científica que se centra no només en els processos mentals de l’individu, sinó també en com aquests influeixen i són influïts per l’entorn. L’experiència emocional contribueix a augmentar la productivitat, assolir els objectius amb més eficàcia i crear un bon clima laboral.Les últimes investigacions ens han mostrat que la part emocional dels records funciona d’una manera diferent a la manera en què arxivem al nostre cervell els elements més racionals.

Això significa que la intensitat del record d’una emoció no té per què ser la mateixa que la del record d’una idea o raonament. De fet, l’empremta emocional sol ser més duradora que aquella que s’expressa a través d’idees concretes i paraules.A la pràctica, les nostres actituds cap a una persona depenen no d’aquelles creences que tenim sobre ella, sinó de les emocions i sensacions que ens produeix per les vegades que hem entrat en contacte amb ella en el passat, malgrat que no recordem exactament què va passar en aquestes trobades.La capacitat per renunciar a recompenses immediates per poder optar a recompenses a mitjà o llarg termini és una de les capacitats psicològiques que més útils resulten a l’hora d’assolir metes ambicioses, que són aquelles a què poden aspirar grans equips que es coordinen entre si. Posant el focus en l’individu, aquest atribut mental té a veure amb la forma en què els lòbuls frontals contraresten les influències que el sistema límbic té a l’hora d’establir plans d’acció.

Mentre que els lòbuls frontals estan relacionats amb la socialització i la conceptualització de metes abstractes, el sistema límbic és molt més emocional. Això significa que els qui han desenvolupat uns lòbuls frontals més connectats amb la resta del cervell solen tenir més facilitats per resistir les temptacions i invertir recursos de forma més eficient a arribar a objectius, la qual cosa és fonamental en els líders tant per no fer fracassar projectes com per donar exemple.La capacitat per comunicar-nos utilitzant el llenguatge és la característica definitiva que ens distingeix dels animals. Gràcies a aquesta eina podem involucrar en una mateixa acció un gran nombre de persones, contribuint que es posin d’acord per assolir un objectiu.Gràcies al desenvolupament del llenguatge, mitjançant una reorganització de l’escorça cerebral va ser possible establir xarxes de comerç primitiu i caçar en grup, i l’expansió d’aquesta classe d’habilitats a partir de l’escriptura va donar pas a les grans civilitzacions.Els líders han de ser capaços de transmetre els valors i les idees en què es basa una organització, independentment de si aquesta és formal o informal.

I en aquest aspecte és necessari tenir en compte que els éssers humans percebem els elements com un tot, sense valorar els seus elements individuals per separat.Per això, els líders han d’actuar com a ambaixadors de portes enfora, però també de portes endins, perquè existeixi una filosofia d’organització clara que es plasmi sense incoherències tant en la manera de treballar com en l’estètica dels recursos utilitzats orientats cap a objectius comuns dels quals tothom se sent copartícip i compromès, a través de la gestió de les emocions.Si féssim una introspecció a la nostra pime, trobaríeu aquest talent en els vostres líders del neurolideratge?.