Per què les empreses marxen de Lleida?

El creixement i la prosperitat de Lleida no s’entén sense la força de la indústria. L’impacte que ha tingut la pandèmia a la indústria requereix un procés de reconstrucció econòmica i social que permeti recuperar el més aviat possible l’aturada per la Covid-19. En aquesta línia ha treballat el Govern de l’Estat a través del Pacte per a la Indústria, amb l’objectiu d’implementar polítiques que enforteixin aquest sector i desenvolupar una estratègia que permeti generar nous llocs de treball, tenint també en compte els nous reptes, que passen per impulsar la transformació digital de les empreses, reforçar la justícia social i reduir les emissions.

Malgrat tot, tenim un govern municipal de la Paeria que desaprofita oportunitats i que parla molt, però que fa poc. L’alcalde de Lleida i el regidor d’Urbanisme, que s’afanyen a donar discursos de propaganda amb poc contingut de fons, no han creat cap metre quadrat nou de sòl industrial a Lleida en tres anys de mandat. Els queda deu mesos.

El senyor Pueyo i el senyor Postius fan molts discursos, però són incapaços de generar la confiança necessària per atreure noves inversions a la nostra ciutat, en un moment transcendental en què cal seguir avançant en un model que defineixi com volem créixer i que alhora s’adapti a les estratègies i a les necessitats de les empreses. Un estudi de la Cambra de Comerç de Lleida recull que del 2015 al 2020 un total de 428 empreses se’n van anar de Lleida, principalment pels problemes burocràtics i fiscals que imposa el Govern de la Generalitat, poc empàtic amb la incorporació de nous agents econòmics a la ciutat de Lleida. Portem més de 10 anys de desgovern i de pèrdua d’oportunitats.

Les empreses no tenen un entorn que els permeti generar nous llocs de treball, ser més competitius i avançar en una major qualitat i estabilitat de l’ocupació.El govern municipal de la Paeria parla molt sobre el desenvolupament del sòl industrial de Torreblanca, que s’ubicarà en uns terrenys adquirits durant els governs socialistes a la Generalitat i a la Paeria, però encara no s’han posat a treballar per habilitar els accessos tant per carretera, a través del desdoblament de l’N-240, i facilitar les connexions amb l’Eix de l’Ebre, com per ferrocarril. Es tracta de dos requisits imprescindibles per posar en marxa el nou polígon i per donar sortida a l’important volum de mercaderies caps als ports de Barcelona i de Tarragona, però de moment el més calent és a l’aigüera. La predisposició del govern de Pedro Sánchez és total, però encara és hora que l’alcalde de Lleida i el regidor d’Urbanisme facin la seva feina i demanin reunir-se amb la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.També desconeixem les línies que volen seguir els senyors Pueyo i Postius a l’hora de projectar Torreblanca com a gran hub d’alt valor afegit per a la indústria agroalimentària.

Lleida és capital del sector agroalimentari, un dels principals motors de la nostra economia i que ha de ser una palanca per internacionalitzar la nostra economia. La demarcació de Lleida, un VAB industrial de 1.115 milions d’euros, és una potència del sector industrial primari i un pol estratègic de referència del Sud d’Europa. Què està fent el govern municipal per definir un model de gestió i d’adequació dels altres polígons industrials de la ciutat? No té a l’agenda l’ampliació del polígon del Segre, que està ple de sots, a través dels terrenys de les Canals, i que permetria disposar de 100 hectàrees a curt termini per a la implantació de noves empreses.

Es pengen les medalles per generar nous espais industrials a Torre Solé quan es tracta d’una iniciativa privada que ha comptat sempre amb el suport del PSC i que ve de lluny. Ampliar el polígon industrial del Segre, que no és incompatible amb crear altres sòls industrials com Torreblanca o Torre Solé, facilitaria el trasllat de sectors industrials que, pel creixement urbanístic que ha experimentat Lleida, ara es troben al bell mig de la ciutat, i, per tant, en ubicacions atípiques, com passa a Cappont. És important que el model de gestió i d’adequació dels sòls industrials a la ciutat de Lleida es facin a través de fórmules mixtes, en què participin l’ajuntament de Lleida i les empreses, amb l’objectiu de posar a disposició els serveis necessaris en matèria d’accessos, l’abastiment de l’aigua potable i la gestió dels residus, cosa de què presumeix ara el senyor Postius, però que ja vam deixar projectada en l’anterior mandat.

Si la ciutadania ens dona la confiança, revertirem la decisió que van prendre els senyors Pueyo, Postius i Talarn per a Global Lleida i també reobrirem l’oficina d’atracció d’inversions. La Lleida que vull recuperar és la Lleida emprenedora i atractiva, amb sectors productius forts, que generin nous llocs de treball. M’estimo una ciutat que permeti el creixement industrial.