Tàrrega vibra amb Celtas Cortos

L’actuació de Celtas Cortos va fer vibrar la nit de divendres el públic en la segona jornada del 24 festival Paupaterres de Tàrrega. Encapçalat per la veu carismàtica de Jesús Cifuentes, el popular grup va desgranar el seu cèlebre repertori de rock celta en el qual no van faltar clàssics com 20 de abril o Cuéntame un cuento. Va ser l’únic concert programat a Catalunya en el marc de la gira amb què la banda commemora els seus 30 anys de trajectòria, per la qual cosa l’esplanada del càmping municipal de la capital de l’Urgell estava a vessar amb unes 3.800 persones.

La jornada de divendres del Paupaterres també va comptar amb els concerts de Hoven, el sextet femení Alérgicas al Polen, Itaca Band i els bascos Huntza. A més, el nombrós públic va poder gaudir de la dansa aèria d’Entreteles i dels ritmes del Trio Kumbia de Bellpuig. La jornada final del festival va arrancar ahir a mitja tarda amb el Paupakids, l’espai destinat als més petits, que va congregar unes 500 persones i que en aquesta ocasió va poder recuperar totes les activitats: festa de l’escuma, tallers, inflables d’aigua i, com a novetat, arts circenses amb Tot Circ.A la nit, estava previst que actués la veterana banda jamaicana The Skatalites, la jove cantautora Sara Roy, la lleidatana Helen, els valencians Auxili, el grup de Mataró Andana i Ponent Roots.

Un dels moments més esperats va ser l’actuació del Cor Safari. I és que el Paupaterres destinarà els diners recaptats amb la venda de vasos solidaris a ajudar a tornar a casa aquest grup de 25 nens d’Uganda i el Sudan del Sud, que va venir per gravar un programa de televisió. Érem menys que fa un quart de segle, quan Celtas Cortos va tocar a la plaça de les Nacions de Tàrrega.

Però érem tots al Paupaterres per Recordar lo bueno, de lo malo nada, com diu el lema del trentè aniversari del grup val·lisoletà. La major part del públic encara recordava el que eren els celtas cortos, que va donar nom al grup: un gust aspre de tabac barat que deixava a la boca de regal alguns brins tendres que convidaven a mastegar i escopir. Durant hora i mitja van tocar davant d’un públic nostàlgic, antic, entregat.

No és per a menys, ha passat l’edat que va viure Jesucrist des que sonava Buscando el norte i molts anys des que el país ballava celta amb pinzellades de rock amb una Gente impresentable. I així vam entrar a les entranyes de la matinada, fins que al final, com era d’esperar, va sonar 20 de abril, amunt els cors, braços en alt, mil mòbils gravant l’ingravable. La gent ja havia deixat la veu al cel del càmping amb Tranquilo Majete i Cuéntame un cuento.

Celtas Cortos va saber fer una cosa nova amb la música. Fa trenta-tres anys es van atrevir a posar en una mateixa batedora guitarra, teclat, baix i bateria, juntament amb el violí, la flauta i l’acordió diatònic. S’hi va sumar el registre de veu inconfusible de Jesús H.

Cifuentes. El resultat és una anarquia musical que ha omplert moltes nits de complicitat efímera.