La paradoxa de Melilla

El novembre passat va ser el darrer  cop que vaig estar a Nador, després de passar el mes d'agost en un voluntariat de suport a les persones migrants en trànsit que esperen als voltants de la ciutat la seva oportunitat per creuar el mar amb pastera (els que tenen diners per pagar-se-la) o saltar la tanca de Melilla (per als que ja no tenien cap altra via per continuar el camí cap al paradís promès europeu, malgrat les acusacions d'estar en mans de les màfies). Recordo, mentre esguardàvem la ciutat de Melilla des de darrere la tanca, una conversa amb una persona local que ens retreia les paraules de Pablo Iglesias sobre la sobirania del Sàhara com quelcom molt present en la consciència col·lectiva marroquina, a diferència de la nostra. Hi penso sovint, i en la sortida misteriosa del govern de l'exvicepresident del Govern espanyol.

Melilla és una ciutat on es fan visibles tres grans comunitats religioses: la catòlica, la judaica i la musulmana. La majoria de la ciutadania amb nacionalitat espanyola que resideix a Melilla és musulmana i les institucions comencen un debat i una adaptació a la realitat que s’imposa, amb la necessitat d’una administració que sigui pròpia de totes les comunitats presents. Melilla pot ser una ciutat experimental extrapolable a moltes realitats locals que es poden donar en el nostre entorn, però sobretot un exemple de convivència en les noves configuracions demogràfiques i culturals occidentals que serveixi de fre a la utilització de la por per part de determinades forces polítiques.

La paradoxa és evident. La ciutat s’ha convertit en una fortalesa per frenar el trànsit de persones migrants cap a Europa. La convivència efectiva en l’interior es veu envoltada de concertina en què s’entreveuen mirades de desesperació. El drama viscut fa poc no és res més que el reflex de l’externalització de la brutalitat policial que no vol assumir ni Europa ni Espanya. El reflex de la feblesa fundacional del projecte europeu, que el fa especialment vulnerable a l’amenaça de l’extrema dreta i que li impossibilita gestionar les seves fronteres d’acord amb els drets humans. Aquesta és l’Europa que tanca Melilla per por de ser Melilla.