Es busquen metges de família

Com fer més atractiva la medicina familiar i comunitària a Lleida. Aquest és el principal objectiu del grup de treball constituït per Salut i format per professionals d'aquest àmbit, després que aquest any quedessin lliures inicialment deu de les setze places de metge intern resident (MIR) d'aquesta especialitat.

La medicina de família i comunitària és l’especialitat menys atractiva per als metges interns residents (MIR), a jutjar per les vacants que van quedar en l’oferta inicial a Lleida, 10 de 16, encara que es van acabar omplint en la repesca. Salut ha constituït un grup de treball d’experts d’aquest àmbit perquè aportin idees que augmentin l’atractiu d’aquesta especialitat, així com de la medicina rural.

Salut defensa que no es tracta d’una qüestió només econòmica, ja que afirma que “un professional que hagi escollit Lleida, Tarragona o Girona és el més ben pagat de l’Estat”, sinó d’adaptar-se a les seues necessitats. En aquest sentit, Ramon Piñol, director operatiu dels serveis sanitaris del Servei Català de la Salut a Lleida, diu que ja s’han començat a aplicar algunes accions com “fer un uniforme a mida per a cada MIR, per exemple agrupant les hores de treball en uns dies perquè en els altres pugui fer el doctorat”, tal com corrobora també Pilar Vaqué, directora d’Atenció Primària de Lleida. Piñol opina que en els últims anys els mateixos metges de família han donat una mala imatge de la seua especialitat afirmant que “tot és un desastre i que estan cremats”.

Afegeix que la Societat de Medicina Familiar i Comunitària “ja se n’ha adonat i està canviant el missatge” i la directora d’Atenció Primària també entona el mea culpa. “Amb la pandèmia hem donat la imatge d’estar desbordats per la burocràcia, amb molta activitat telefònica i menys contacte amb el pacient. Però aquesta no és la imatge real.

Han de tornar a veure l’essència de l’especialitat. Tractem de tot. Som com els internistes dels hospitals, però a la Primària”, indica.Així mateix, tant Piñol com Eugeni Paredes, vocal de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), posen èmfasi en la importància que més metges de família facin classe a la facultat de Medicina, i de matèries de pes.

Aposten per oferir “uniformes a mida”, com per exemple poder combinar feina i doctorat

“Cardiologia la imparteix un cardiòleg i Pneumologia, un pneumòleg, però els metges que resolen la majoria de problemes d’aquests àmbits són els de família”, conclou Piñol. Josep Montserrat, cap d’estudis de la unitat docent de Medicina de Família, incideix que “ens hem de fer valer”. “La hipertensió o la diabetis, que les veiem a Primària, han d’explicar-les metges de família, que han de tenir més presència i en assignatures rellevants”, subratlla.

Afirma que les facultats, entre les quals la de Lleida, crearan la matèria de Medicina de Família, i així ho confirma la degana de Medicina de la Universitat de Lleida, Anna Casanovas. Paredes subratlla que “som una pedra angular del sistema, perquè no pots anar a l’especialista sense veure primer el metge de família”, i aposta per reduir les tasques administratives a les consultes. “Els que fan pràctiques veuen la part a atractiva del tracte amb el pacient, però també veuen que la burocràcia desgasta”, argumenta.

Plantegen que gestionin menys burocràcia i es dediquin més a atendre millor els pacients

El president del Col·legi de Metges, Ramon Mur, advoca també per reduir aquestes tasques no mèdiques “que fan que els MIR no treballin a gust”. A més a més, veu imprescindible que tots tinguin accés a formació en ecografies i creu que l’edifici amb 36 apartaments que estan construint amb la nova seu ajudarà a atreure residents

Respecte a les raons de la reticència dels MIR a elegir aquesta especialitat, Montserrat cita el sistema d’elecció de places, que amb la Covid ha passat a ser telemàtic, i que els aspirants “tendeixen cada vegada més a la subespecialització per reduir la incertesa que hi ha en l’exercici de la medicina”. Aquest any, de la quinzena que han acabat, només se n’han quedat dos. “La majoria se’n van perquè són de fora i els que es queden són els d’aquí. No és per una qüestió dels contractes que s’ofereixen, que són bons”, assenyala. Considera que a les zones més allunyades de Barcelona han de tenir una discriminació positiva en les condicions que s’ofereixen als MIR.

El model actual d’Atenció Primària data de mitjans dels vuitanta

Ramon Piñol, director operatiu dels serveis sanitaris del Servei Català de la Salut a Lleida, recorda que l’actual model d’Atenció Primària va començar a implantar-se a mitjans dels anys vuitanta, quan es va iniciar la reforma que va comportar la creació dels CAP per agrupar els metges, que treballaven pel seu compte en diferents municipis i consultoris. També assenyala que l’any 1978 es va crear l’especialitat de medicina de família, per la qual cosa els primers titulats que van començar a treballar en l’inici de la reforma ara s’estan jubilant. Piñol té clar que “els metges de família són els especialistes de les malalties més freqüents, cal prestigiar-los i mimar-los”.

Veu necessari “facilitar que tinguin accés a les noves tecnologies mèdiques” i opina que “el tema salarial té importància, però no ho és tot”. Creu també que cal garantir que tots rebran formació en cirurgia menor, tècnica per a infiltracions i ús d’ecògrafs, i apunta que quan estiguin a Urgències sempre tindran al costat un adjunt.

"Valoro poder dedicar temps als pacients, comporta la seva confiança"

Albert Canudas. Resident de Medicina familiar i comunitària. 

Sóc l’Albert Canudas Ventura, actualment resident de 4t any de l’especialitat de medicina familiar i comunitària al CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere de Lleida. Primer de tot m’agradaria posar èmfasi en la importància que té la nostra especialitat en la visió global i integradora del pacient. No només ens dediquem a detectar alteracions o símptomes i a tractar-los, sinó que els nostres valors i vocació com a metges especialistes en medicina de família i comunitària ens porten a entendre, preocupar, observar, pensar i reflexionar en l’acte mèdic que realitzem en cadascun dels nostres pacients.

Un cop entesa la nostra funció i els nostres valors, l’actual situació consisteix en agendes sobrepassades amb visites presencials, telefòniques, domicilis i espontànies que se sumen al llarg de la jornada, a més de la nova modalitat d’e-consultes (que molts pacients interpreten com el nou WhatsApp per xatejar amb el metge), i tot això comporta que, de tots els valors que tenim, en alguna ocasió hàgim d’obviar-ne algun, ja que la falta de temps per realitzar aquesta valoració global i integradora ens fa simplificar el nostre acte. Afegit ens trobem que cada vegada els nostres pacients ens demanen més immediatesa de visita i de solucions mèdiques instantànies a les seves problemàtiques. En conseqüència, la nostra qualitat assistencial i satisfacció en el mateix acte mèdic es veu perjudicada.Seguint en aquesta línia, la sensació de descrèdit que ens atorguen molts pacients per demores, per tractaments que ells consideren que són massa simples per les seves problemàtiques, per la no derivació a un “especialista” o per la demora en la visita a l’hospital, que per la nostra real accessibilitat acudeixen a queixar-se de problemes administratius hospitalaris.

Però els metges de família, pels nostres valors, sabem entendre i empatitzar, sigui quin sigui l’origen del seu malestar. Fent aquestes “petites coses” i estant sempre al costat del pacient, mai serem portada per descobrir una nova cura ni tindrem l’impacte mediàtic que en ocasions s’atorga a altres especialistes hospitalaris. Per acabar de donar una visió de la situació actual hauríem de valorar la perspectiva laboral i els condicionants en la vida dels metges interns residents (MIR).

Molts de nosaltres hem canviat de ciutat i de domicili per tal d’iniciar aquesta professió tan estimada i valorada per nosaltres. Però després d’estudiar durant sis anys i afegint un setè per a la realització de l’examen MIR, el Ministeri ens realitza contractes de formació i d’exclusivitat, que són temporals i que comporten rebre un sou base que s’aproxima molt al salari mínim interprofessional. A més de la jornada laboral, també la realització de guàrdies de 24 hores que suposen en moltes ocasions sentir-nos que vivim al lloc de treball.

Per no afegir el distanciament que ocasiona de la família i dels amics. A final de mes, els MIR tenim sort de poder pagar el lloguer del pis al qual únicament anem a dormir i no tots els dies. Arribem al punt de realitzar una valoració de la nostra especialitat com si es tractés d’un pacient que ens acaba d’exposar el seu malestar.

Ara és el moment en què un metge de família es para i dedica temps a entendre, preocupar-se, observar, pensar i reflexionar. Us emplaço a fer-ho. A mi em porta a valorar uns canvis o unes millores que consisteixen a donar més temps als metges de família per fer el que millor sabem fer, que és donar-nos temps per realitzar aquesta visió integradora i global en cadascun dels nostres pacients.

Fer les “petites coses” que sabem fer, per tal d’evitar problemàtiques majors, és a dir, un pacient amb obesitat, hipertensió, dislipèmia i diabetis ben controlades eviten en moltes ocasions múltiples tractaments, ingressos i complicacions. Per no parlar de la reducció del cost sanitari que tindria evitar sobretractaments, múltiples visites a urgències.. La necessitat per a molts pacients de sentir-se recolzats en les seves problemàtiques biopsicosocials també comporta temps i escolta activa.

Valoro molt poder dedicar el temps que necessita cadascun dels nostres pacients i això ens comporta la confiança del pacient, un millor prestigi i satisfacció personal. Ja per acabar, no podia oblidar-me de citar una millora en les condicions laborals, no únicament dels MIR en general, sinó també dels metges de família i comunitària. Actualment als mitjans de comunicació, al bar amb els amics o a qualsevol lloc, es parla de la necessitat de metges de família i la disponibilitat a treballar a qualsevol lloc, pel dèficit actual.

Doncs bé, la necessitat ha comportat contractes temporals, deficients i amb sous mínims que, lluny de solucionar el problema, ha ocasionat no únicament no recompensar l’esforç i dedicació, sinó, que a més, desprestigien el col·lectiu. Els contractes per dies o mesos, temporals, afegint cobertura de diferents poblacions en un mateix dia s’haurien de replantejar. Tot això ha representat que molts especialistes en medicina de família hagin optat per l’estabilitat de la sanitat privada o per buscar millors condicions en altres països, cosa que provoca que gent molt qualificada i preparada marxin i deixin d’exercir a la sanitat pública.Veig molt proper, al finalitzar aquest quart any d’especialitat MIR, el meu futur laboral com a especialista en medicina familiar i comunitària.

Però el missatge generacional i global que estem rebent de les nostres companyes i companys no és el més esperançador. Per aquest motiu estic entusiasmat a ajudar en el que faci falta i aportar el granet de sorra per canviar el futur de la nostra especialitat. Dono gràcies per l’oportunitat.