Recuperem i cuidem els barris

Tenir els barris cuidats, agradables i nets és cabdal perquè els veïns i les veïnes hi estiguin a gust i els gaudeixin. El senyor Pueyo i el senyor Postius, que és el màxim responsable de la neteja de la ciutat, han posat en marxa un pla als barris que no dona resultats. Aquesta setmana hem visitat Balàfia, el Clot, els Magraners i el barri de la Universitat, i tots tenen com a denominador comú locals tancats, carrers bruts i falta de manteniment tant als carrers com als parcs.

En són exemples la Serreta o la plaça de les Cases Regionals, en la qual s’han talat arbres que ni tan sols s’han replantat. Quina és la solució a tot això? Invertir més i contractar la gent que faci falta per tenir els carrers nets i l’espai públic en bon estat. El bipartit d’ERC i Junts ha fracassat als barris.

Què estan fent per avançar en la creació de nous espais verds i boscos urbans? Diuen que planten arbres a Alcalde Pujol, però després se’n desentenen i els deixen en un estat deplorable. Quines polítiques està implantant per afavorir el comerç de proximitat? Cap. On són els plans integrals per al Centre Històric i a la Mariola per avançar en més habitatge social i nous espais de regeneració urbana, que atreguin noves activitats econòmiques i permetin fer vida plena als barris? És de rebut que el parc de gossos entre Balàfia i el Secà encara no estigui fet, malgrat que fa un any que el van anunciar? I a què esperen per exigir a la Generalitat la construcció de l’Institut de Cappont per satisfer una reivindicació històrica de les famílies i per avançar en la concertació del centre de dia per a la gent gran del barri? Per què ha deixat l’Associació de Dones del barri del Clot sense local on reunir-se? El govern municipal no només no té projectes per als barris, sinó que genera tensions i confrontacions entre les veïnes i els veïns.

No està fent una bona gestió per resoldre qüestions com les okupacions il·legals d’habitatges, com tampoc avança en polítiques per incrementar l’habitatge de protecció social. Quina és la solució? Cedir terrenys perquè promotores construeixin habitatges per a lloguer social. I com estan els projectes en la millora de les connexions dels barris entre la Bordeta, els Magraners i Cappont amb el centre de la ciutat o entre la rambla Ferran i Pardinyes? El més calent és a l’aigüera.

Mentre nosaltres volem la ciutat de l’escala humana, el govern de la Paeria no diu res quan la Generalitat vol replantejar la consulta pediàtrica a la ciutat, circumscrivint a dos els CAP on visitaran els nostres fills i filles; un a l’Eixample i l’altre, a l’Onze de Setembre, obligant a tothom a desplaçar-se a aquests centres d’atenció primària. És clar que volem una atenció sanitària a mida de la ciutat, però no de la manera amb què es vol fer, ja que provocarà moviments d’un costat a l’altre de la ciutat. Aquesta és la mobilitat sostenible a què ens obliguen el govern municipal de la Paeria i de la Generalitat? La improvisació i la falta de rumb del bipartit d’ERC i Junts també ha quedat palesa amb l’embolic i el nyap que ha creat per la reforma del carrer Hostal de la Bordeta.

Va organitzar un procés participatiu que no afavoria la participació, en què només van votar 84 persones, va deixar enlaire si aplicaria o no els resultats i, després del toc d’atenció del PSC, va decidir finalment acatar-los. El que també haurien hagut de fer és promocionar la consulta i facilitar que la gent gran que no podia votar telemàticament manifestessin la seva opinió. Generen confusió a cada barri que trepitgen perquè no són valents i eviten assumir la presa de decisions, que és precisament la feina que li pertoca a un govern municipal.

En canvi, ens trobem que els comerciants del barri de Joc de la Bola demanen més zona blava per facilitar que els clients puguin aparcar i resulta que ho sotmeten a consideració del Consell de Barri. Per què no plantegen la mateixa eina participativa que a la Bordeta. Què és aquest caos? Quan i com convé obren un procés de participació ciutadana però quan i com convé, no l’obren? Actuacions com les que hem mencionat només tenen la voluntat d’afeblir el teixit associatiu de la ciutat.

Per això ha tancat l’Associació de Veïns de la Mariola o l’Associació de Dones del Clot, dos clars exemples de sectarisme en la governança de la ciutat. I ara toca els Magraners, on han ofert informació difosa i poc clara a les veïnes i veïns afectats per l’ampliació del polígon industrial de Torreblanca. Davant dels neguits expressats per la ciutadania, el PSC ha posat a disposició de la ciutadania una oficina d’atenció i d’assessorament per tal d’oferir informació clara i precisa sobre cada cas.

No hi ha lideratge a la ciutat i hi ha una incapacitat notable per gestionar els serveis públics. M’estimo una ciutat que avanci, cohesionada i de diàleg, que tiri endavant plans per fer de Lleida una ciutat millor. El PSC és l’alternativa.