Que el futur del jovent no depengui de la sort!

Arriba l’estiu i, no sé ben bé per què, l’associem a una època en la qual el jovent es fa més present arreu i, com a curiós efecte secundari, apareix en diferents sobretaules aquella cantarella paternalista que els joves necessitem tuteles, que ens espavilin i que no entenem gairebé res de la vida que no giri entorn d’una birra. “El jovent són de por”, “no fan res”, “no respecten”.. Si ets jove se t’atribueix manca de capacitat degut a la falta d’experiència i un excés d’idealisme que, evidentment, “ja et passarà quan et facis gran”.

L’experiència és un grau, segur. Però les capacitats no venen determinades per l’edat, el gènere, l’origen o la classe social. Malauradament, sí que aquestes circumstàncies determinen les oportunitats que ens trobarem al llarg de la vida.

En política passa absolutament el mateix. El jovent ja està implicat políticament, protagonitzant mobilitzacions en contra de les violències masclistes, omplint les places i carrers per l’habitatge digne o denunciant la crisi climàtica. Però falta que se li donin les oportunitats per entrar a les institucions.

Cal que fem aquest pas de l’activisme a l’efectivitat de l’acció política per moltes raons, entre altres perquè deixin de passar coses tan ridícules com que persones que arriben o passen de la cinquantena ocupin espais de responsabilitat en les carpetes o regidories de Joventut. Però sobretot perquè les institucions profunditzin la seva democratització, perquè només deixant entrar veus joves que responen a realitats diverses les polítiques públiques podran respondre a les nostres veritables necessitats. Hem de creure’ns nosaltres mateixos la necessitat que tenen els nostres municipis que entrem a practicar la política efectiva perquè l’experiència és un grau, però té data de caducitat; i perquè podem defensar que la nostra joventut tampoc podrà ser mai la dels nostres pares, perquè és la nostra i el context que ens ha tocat viure pot ser millor o pitjor, però segur que és diferent.

Necessitem el jovent que ha hagut de fugir dels seus països d’origen per erigir un present més digne a casa nostra, joves que volen tenir fills però no ho fan perquè creuen que això pot truncar la seva carrera professional, joves a qui costa Déu i ajuda compaginar els estudis amb feines precàries i arribar a final de mes. Els joves no som el futur, som el present i tenim les ganes, l’ambició i l’idealisme que convé per transformar-lo. I, afortunadament, tenim ja alguns exemples de la força i bon govern d’alcaldes i alcaldesses joves, com Omar Noumri, Maria Cusola, Jordi Verdú, Solés Carabasa o Amador Marqués.

Persones que estan dedicant anys de la seua joventut a la funció pública per millorar els projectes vitals de les persones que viuen en els seus municipis. El 2023 tenim l’oportunitat que més persones com elles liderin les transformacions que fan falta als municipis. Per tal que puguin passar coses diferents de les actuals i s’impulsin polítiques que afavoreixin l’arrelament del jovent als pobles; per tal que es garanteixin totes les oportunitats que mereixem i necessitem, no les que creuen que més ens convenen aquells que al seu dia van ser joves en un context que no penalitzava socialment la implicació en la política institucional.

Els mateixos que, en gran part, ens neguen poder adquirir l’experiència que ells han acumulat.El 2023, els nostres municipis tornen a passar l’examen de la governabilitat local. És aquest el moment ideal per fer un pas endavant, per implicar-nos per canviar les regles del joc, i decidir integrar-nos en equips que necessiten la nostra dosi d’esperança, d’il·lusió i de ganes de capgirar tot el que no ens agrada des de dins de les institucions, i perquè el nostre futur al nostre municipi no depengui de la sort sinó de la nostra decisió de transformar el present.