Neurolideratge, espurna de les organitzacions resilients

La neurociència corregeix els models tradicionals i amplia enormement les possibilitats d’un nou lideratge, que a més de la psicologia té en compte aspectes decisius en l’evolució i l’èxit d’una organització, com són les emocions dels seus membres, la seua autonomia i el seu veritable potencial. Avui coneixem gràcies a la neurociència el funcionament químic del cervell davant de situacions d’estrès, presa de decisions, canvis o fracassos. La variació en els nivells hormonals i el comportament del sistema límbic associat a l’atenció cognitiva demostren que, per enfrontar-se amb èxit a aquestes situacions, el neurolíder necessita control emocional, més que capacitat intel·lectual.No és senzill ser un neurolíder i el seu comportament suposa un gran canvi respecte a altres models de lideratge.

El neurolíder també s’ha d’esforçar per conèixer l’estat i les reaccions, fins i tot com funciona el cervell de cadascun dels seus membres.A més, el neurolíder no aplica el “pal i la pastanaga” per motivar el seu equip, sinó el coaching professional amb l’orientació individual a través de preguntes fomentant i esprement la seua creativitat, allunyat de solucions preconcebudes o automatismes. El neurolíder no basa la seua relació amb l’equip simplement en la connexió o poder de persuasió en continu aprenentatge. El neurolíder ha de ser conscient que el canvi implica sofriment; per això, s’ha d’esforçar per comprendre els interessos i anticipar-se a les perspectives de cadascun dels membres del seu equip davant situacions de canvi.

Per això, el neurolideratge és l’espurna de les organitzacions resilients, on es conjuguen les emocions orientades a resultats i l’èxit de les persones en els seus llocs de treball, així com la resiliència de l’aprenentatge continu d’un món tan volàtil i impredictible, on les organitzacions incorporen en el seu ADN tot aquest potencial en la gestió del canvi per afrontar el futur d’una forma més “líquida”. Una organització líquida és aquella que busca donar respostes cada vegada més ràpides a un món que evoluciona a gran velocitat i, en conseqüència, desenvolupa una capacitat d’adaptació que li permet modificar estructures i rols de manera flexible per viure en el canvi permanent, fomentant a més la cooperació orientada a la innovació i creativitat de nous productes, serveis i models de negoci. El camí cap a les organitzacions líquides el marca la cultura agile.

Ràpides com el vent, flexibles com joncs, adaptables com l’aigua. Dit d’una manera poètica, aquest podria ser el resum del que avui es considera una organització àgil.L’agilitat és, sens dubte, el tret estrella que les empreses anhelen assolir, un concepte imposat per la transformació digital, que suposa un canvi de cultura empresarial indiscutible per a totes aquelles empreses que vulguin adaptar-se i progressar en aquesta nova era.