En defensa d’un bon Estatut del Municipi Rural

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha posat per primera vegada en l’agenda executiva polítiques per aportar solucions als municipis de l’entorn rural, caracteritzats per una progressiva pèrdua d’habitants degut a una endèmica falta d’atenció de les administracions autonòmica i estatal. La creació de l’Agenda Rural, que obliga tots els departaments a establir accions per afavorir els municipis amb menys població, els que coneixem com a micropobles, i la redacció de l’Estatut del Municipi Rural, que ha d’establir un marc legal propi que ens defensi de la normativa pensada per a grans ciutats, són fruit d’una voluntat política inèdita fins ara, la que s’ha compromès a treballar per la Catalunya sencera. En el poc més d’un any que ERC exerceix la Presidència de la Generalitat de Catalunya s’estan aportant solucions als problemes originats per dècades de desinversió en el món rural.

Eren els anys en què la sociovergència, aquí i allà, parlava de reequilibri territorial i es limitava a mantenir el nostre entorn rural com el jardí de les àrees metropolitanes i poca cosa més. Amb l’espúria intenció d’armar argumentaris electoralistes des del discurs del victimisme, són els mateixos que ara exhibeixen un antic glossari de greuges, que alguns ja criticàvem quan érem a l’oposició i als quals estem aportant solucions quan hem arribat als governs.A les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran en sabem de micropobles, i del mal que han fet dècades de governar des de les capitals a l’esquena dels municipis rurals amb el silenci còmplice de les sucursals polítiques locals. Ho sabem perquè 123 dels nostres 231 municipis no arriben als 500 habitants; 70 en tenen entre 500 i 2.000; 22 entre 2.000 i 5.000; 11 entre 5.000 i 10.000, i només 4 superen els 10.000 habitants.I, especialment, s’ha posat de manifest aquest mal endèmic quan, ara fa només tres anys, ERC arriba a la presidència de la Diputació de Lleida i, per primera vegada, es creen plans econòmics en benefici de tots els municipis, de manera equitativa i transparent, que inclouen uns criteris de discriminació positiva en favor dels municipis en risc de despoblament i que pateixen les dificultats de l’entorn de muntanya.I és quan comencem a aplicar solucions que, paradoxalment, els qui ens han governat tota la vida ara volen fer bandera dels problemes encara no solucionats en un any com a fórmula electoralista per impulsar projectes polítics que en realitat només amaguen una versió 3.0 del per Lleida ja està bé.

A la Diputació de Lleida estem demostrant mes a mes que sabem construir solucions als problemes del món rural, de la seva gent, el seu paisatge, la seva diversitat, del món agrícola i el seu futur. Més de 31 milions d’euros activats al darrer ple en donen fe i el municipalisme lleidatà ho reconeix de manera ferma. Per tant, per a la gent d’ERC és un orgull comprovar que per al Govern de la Generalitat l’experiència de la Diputació de Lleida és un model per enfocar l’Agenda Rural i preparar l’Estatut del Municipi Rural.

Aquesta és una reivindicació llarga en el temps d’entitats com Micropobles i ARCA, que fins fa poc no rebien més que aquella resposta de “Vuelva usted mañana”, i ara es reconeix en l’impuls de la Generalitat a les polítiques efectives per fer arrelar projectes de vida a l’entorn rural. L’Agenda Rural, definida en un procés en què han participat més de 1.200 persones de tot el territori català, estableix 892 accions, de les quals més de 300 són prioritàries i 59 són estratègiques. Són solucions que es coordinaran a través de la Comissió Interdepartamental de Governança Rural.

com les 50 noves escoles bressol rurals que s’obriran al setembre allà on abans es tancaven escoles, gràcies a la implicació directa dels departaments de la Presidència, Educació i Acció Climàtica.En paral·lel, ja s’ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte de l’Estatut del Municipi Rural i es treballa, de manera col·laborativa amb les entitats municipalistes i tots els departaments implicats, en la definició detallada del com i el què ha de recollir. Dècades de governar a l’esquena dels municipis rurals en silenci còmplice no es compensaran exigint presses al redactat d’un Estatut que ha de ser pal de paller de les polítiques que aportin solucions efectives per als nostres municipis. No podem permetre que aquest document marc neixi coix per l’exigència d’unes presses més pròpies de les velles polítiques d’aparador de buscar una foto de campanya.

Nosaltres donem confiança al ritme marcat pels equips redactors perquè se l’han guanyat per tot el que s’ha fet en poc més d’un any. No serà generant soroll partidista, el de sempre, el que ens ajudarà als municipis rurals a disposar, per fi, de l’eina legal que ens permeti treballar de manera efectiva per fer arrelar projectes de vida als nostres pobles.