No anem bé!

El soci i activista Ramon Pujades em fa arribar la primera documentació generada en relació amb la denúncia presentada a la Fiscalia Provincial de Lleida pel Grup Turó Seu Vella 2030, que ell lidera. Es tracta del document presentat per l’ajuntament a requeriment del fiscal per incloure a les diligències preprocessals que ha començat a recopilar. En primer lloc, no deixa de sorprendre’m el bilingüisme del document, ja que, mentre la Paeria empra el català, és el castellà la llengua de l’administració judicial.En segon lloc, l’informe municipal que signa l’alcalde fa referència en el primer apartat a la consideració patrimonial com a BCIN de la Seu Vella, declarada l’any 1918 (144-MH-EN), i com a Espai de Protecció Arqueològica de tot el Turó, declarat l’any 2003 (DOGC 3924), totes dos coses totalment correctes.

Tanmateix, estranya que, si la denúncia fa referència a la primera porta de la fortalesa, no s’inclogui la consideració directa que té, també com a BCIN des del 1949 (975-MH), tota la fortificació, ni tampoc la protecció d’entorn de BCIN que té tot el Turó des del 1995.En tercer lloc, l’informe de la inspecció tècnica del mateix ajuntament a la Porta del Lleó. En cap moment es parla d’entrada a la fortalesa, sempre “d’accés al recinte del Turó de la Seu Vella”. La cronologia és, com diu, del primer quart del segle XIX, però no concreta que és de l’any 1825, com figura a la mateixa porta (gairebé canviem de quart!).

Els pilars on s’estreba l’arc tenen un elegant acabat, però no hem d’oblidar que són conseqüència del lloc on encaixaven les bigues del pont llevadís quan era aixecat. L’escut és Borbó, però concretament del rei Ferran VII (el pitjor de la dinastia) i el lleó té un protagonisme especial que en la descripció sembla totalment insignificant. Per tant, sembla una manca de carinyo a l’hora de parlar tècnicament de la porta, quan les dues coses crec que no són contradictòries.Finalment, i en quart lloc, trobem les propostes tècniques i econòmiques per elaborar un dictamen encarregat a Masala Consultors.

I aquí és on hi ha una sèrie de consideracions alarmants per allò que implica el coneixement de l’element que han d’estudiar:1. Es refereix com a Porta dels Lleons, quan tots sabem que és un nom erroni i que el mateix ajuntament no l’ha emprat en cap moment, amb la qual cosa és com si no s’hagués mirat bé l’encàrrec, quan s’és capaç de canviar el nom de la mateixa porta que cal analitzar.2. Incorrectament diu que és la porta de la Seu Vella, quan aquesta queda més amunt i abans d’arribar hem de passar altres portes de la fortalesa.

3. La Seu Vella de Lleida, donada la seva posició estratègica sobre un turó, domina un important territori de la plana de Lleida, per això històricament s’ha emprat per com a recinte militar. La ciutat de Lleida, amb les seves cases i carrers, ha ocupat el tossal des dels seus orígens en època ibèrica fins al segle XVII, que és quan comença la fortificació sistemàtica de l’entorn de la catedral, la qual fins al XVIII no passa a ser caserna.

Per tant, uns dos mil anys de ciutat per tres-cents de fortificació i aquarterament. 4. Durant el segle XVIII, tenint en compte els preceptes de l’enginyer francès Mariscal Vauban, es van construir tots els baluards.

El baluard de l’Assumpció, el del Rei i el Punxegut o de Cantelmo es feren entre el 1641 i el 1649, quan Vauban era tot just un adolescent (va néixer el 1633). Tot i la importància d’aquest enginyer francès en la poliorcètica, crec que la seva fama està sobredimensionada, especialment en allò que fa referència a les fortificacions lleidatanes.No vull entrar en la solvència dels estudis tècnics que pugui elaborar aquesta empresa, però crec que no anem bé quan la informació prèvia de contextualització hauria de ser correcta, ja que, si no, la imatge que ens dona és poc acurada i de desconfiança. Igualment no anem bé quan als informes del mateix ajuntament es veu, com passa massa sovint, quelcom de menyspreu pel valor de la magnífica fortificació que dona singularitat per a la candidatura al patrimoni mundial de tot conjunt monumental del Turó de la Seu Vella.

Ens agradi o no, la història és el que és, el Castillo Principal de Lleida és un element patrimonial de singularitat excepcional, ja que la ciutadella moderna esdevé una de les més importants de Catalunya, englobant un castell reial, ple d’història transcendental pel país, i la joia d’una catedral modèlica del romànic tardà amb un claustre únic i un campanar totèmic. És lo nostre Castell i al qual s’accedeix per una porta peculiar, rematada per un (no anem bé augmentant la manada! Solament un!, d’acord?) simpàtic felí: la Porta del Lleó!